Xesús Ballesteros

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

E l principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995). La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia.   Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de

“Contar un cuento a un niño es poner en funcionamiento cientos de piezas de un precioso mecanismo. Somos incapaces de explicar como y porqué funciona, pero nos maravilla su precisión y compás” González García Quan la lectura i l'escriptura estaven a l'abast de molt pocs, la manera de transmetre coneixements, observacions i impressions era per via oral. Actualment l a utilització del conte ha quedat reservada al món infantil com una forma de diversió o entreteniment, no com una forma de transmissió de coneixements , però en el seu origen el conte no era només per a divertir, era també per educar, i jugava un paper molt important en la cultura que una generació volia transmetre a la següent.  Egan (1994) pensa que el relat constitueix "un universal cultural", ja que totes les persones gaudeixen amb les narracions i sosté que el conte no és un simple entreteniment de circumstàncies, sinó que reflecteix una forma bàsica i poderosa de donar sentit al món i a l'exp