Passa al contingut principal

QUÈ VOL DIR PROGRESAR?

El principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995).


La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia. 




Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de mercat, urbanització ...) amb la idea de progrés personal. Van mostrar incertesa sobre el progrés i les seves metes. Si es defineix el concepte de progrés en funció de la seva finalitat, llavors Quina és la meta del progrés? En què s’ha de basar l'educació per a dir que progressa? La llibertat, la felicitat, el saber, el perfeccionament social i científic, la igualtat? És més, com harmonitzem tantes versions del concepte progrés en les aules? L’acceptació d'aquesta incertesa ens ha de portar a indagar sobre el sentit, la direcció i els límits de l'activitat humana.


Donar un concepte de progrés pot resultar una tasca simplista o fins i tot catastròfica. El que busco és qüestionar els principis bàsics i tradicionals de la idea de progrés. Quan un pare venia a l'aula a preguntar sobre el progrés del seu fill, ho feia des d'aquest criteri rector, relegant la dignitat humana a un pla inferior, convertint a la persona en un instrument de la tècnica. Progrés anava unit a una nota numèrica i temporal. La llei dels mercats ha legitimat el concepte de progrés basat en la producció i en el consum. Així s'ha creat un perfil típic d'un alumne consumidor, com a condició necessària per mantenir el status de progrés. Però aquesta idea de progrés no fa més que excloure aquells que, amb altres riqueses personals, es veuen desplaçats pel sistema. 
El concepte de progres ha de contribuir a la llibertat i al benestar de la humanitat. Una manera de fer que defensi la dignitat de totes les persones. Aquest haría de ser el nord del progres, com a idea i com a realitat. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació