Xesús Ballesteros

És freqüent que el discurs i les pràctiques educatives passin a reduir-se a la submissió, a la domesticació, a la docilitat, l'ensinistrament de destreses i habilitats on no hi ha la possibilitat de ser subjecte, d'esdevenir subjecte. Aquesta reducció va lligada al sentit que li donem al temps. Un temps que és segrestat, fragmentat i esqueixat. Fa unes setmanes, a una conversa amb en Jesús Soldevila ( @ soldevila_jesus ) va aparèixer la pregunta: A què dedicam el temps a les escoles? Encara a día d'avui habitem l'escola sense temps per viure, per equivocar-nos, per sentir, per dir, en què l'escolta és impossible. Per aquest motiu, cada vegada és més imperiós dur a terme una pràctica educativa entesa com a esdeveniment ètic. L'educació es mostra subjecta a l'increment de la mercantilització, a la fabricació de l'altre. D'alguna manera respon amb una estructura regida per la visió burocràtica amb la finalitat de mesurar les interaccions i inter

Una educació matemàtica d'alta qualitat, estimulant, i accessible per als infants de l'etapa infantil constitueix un fonament vital per al futur aprenentatge de les matemàtiques. Durant aquesta etapa, els infants observen i exploren diferents dimensions matemàtiques del seu món: Comparen quantitats, descobreixen patrons, es desplacen per l'espai, i afronten problemes reals i quotidians. En els últims anys, el NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) i altres han abordat els reptes educatius (un nivell de competència matemàtica molt per sota del que seria desitjable) amb nous estàndards i recursos per millorar l'educació matemàtica. Tot i que el coneixement d'una pràctica excel·lent està molt lluny encara de ser complet, es té una visió més àmplia sobre les matemàtiques que els nens són capaços d'adquirir i sobre les pràctiques que poden facilitar el seu aprenentatge. Per aconseguir una educació matemàtica de qualitat hauríem de: 1. Potenciar l

Els estàndards per a la pràctica matemàtica descriuen varietats d'experiència que els haurien de buscar desenvolupar-se en els infants. Aquestes pràctiques descansen en "processos i competències". Segons  Aquestes pràctiques descansen en "processos i competències". Segons William Schmidt i Richard Houang (2002) els estàndards de contingut i els plans d'estudi són coherents si són: " articulats al llarg del temps com una seqüència de temes i actuacions lògiques que reflecteixen, si escau, la naturalesa seqüencial o jeràrquica del contingut disciplinari del qual es deriva la matèria.   És a dir, què i com s'ensenyen. Han de reflectir no només els temes que entren en una determinada disciplina acadèmica,   sinó també les idees clau que determinen com s'organitza i es genera el coneixement dins d'aquesta disciplina. "