Passa al contingut principal

REVISIÓ DEL CONCEPTE "CONEIXEMENT DEL MEDI"

L’educació ambiental per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible. (Fien i Tilbury, 2002)


Les qüestions ambientals desperten avui de manera creixent, sobretot aquelles més lligades a la realitat quotidiana dels estudiants, un gran interès. Ens trobem davant l'oportunitat d'ensenyar i de resignificar continguts tradicionals de coneixement del medi en un millor clima de treball, i s'obre la possibilitat d'integrar sabers provinents de diferents àrees o disciplines. 

Ens és necessari reinventar la manera d’organitzar les nostres relacions socials i les relacions amb la resta de la biosfera, fent possible una vida digna, justa, equitativa i sostenible. L’educació ambiental (molt millor que "coneixement del medi") assumeix el repte de formar part d’aquesta nova construcció col·lectiva, i pretén cooperar activament en la creació d’una consciència crítica. Genera les condicions per a la participació i el compromís amb la comunitat a través del desenvolupament de projectes que atenguin problemes ambientals locals.

Perseguint l'objectiu de la sensibilització ambiental per afavorir un desenvolupament sostenible, estem obligats a canviar l'esquema de com abastem el coneixement del medi. Podem resumir-ho en quatre blocs:

FONAMENTACIÓ ECOLÒGICA: proporcionar el coneixement necessari per comprendre els problemes ambientals.

CONSCIENCIACIÓ CONCEPTUAL: discussió sobre la situació actual dels sistemes vitals, tenint present l'actitud humana cap al desenvolupament sostenible.


INVESTIGACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBLEMES: Identificació dels principals problemes i les conseqüències que es poden derivar. Determinar alternatives i propostes de solució.


CAPACITAT D'ACCIÓ: Realització d'activitats i campañaspara difondre el coneixement d'aquests problemes i proporcionar la informació necessària per aconseguir conductes acords amb el foment d'un desenvolupament sostenible.


En un context democràtic en el qual es vol ciutadans que puguin afrontar el com una societat percep i entén les construccions del món, no n'hi ha prou que siguin capaços d'accedir a la informació o jutjar-la. No n'hi ha prou amb tenir un coneixement conceptual i memorístic. Es necessita que tinguin una visió profunda de tals construccions i percepcions, que les entenguin i siguin capaços de donar respostes d'acció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que