Quan fem matemàtiques treballem amb mediadors simbòlics escrits (nombres i altres signes), fem servir un argot especial i practiquem una manera de fer: primer conjecturem, a continuació busquem estratègies de resolució (que duem a terme usant el simbolisme específic), després verifiquem, comuniquem, vam crear un model ... Aquesta diversitat de signes i de codis operacionals que utilitzem en raonar per resoldre una situació formen un acomplexa xarxa de significats: conformen un llenguatge. I són les eines que, creades per generacions passades al llarg de la història i recreades en el nostre procés d'aprenentatge, fem servir per raonar, idear, comunicar ... per, en definitiva, resoldre l'interrogant plantejat.
Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”. Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.