Passa al contingut principal

Com aconseguir que les arquitectures sostinguin l'aprenentatge?

Un dels actuals referents a la construcció d'espais és el treball de Thornburg (2015) qui sosté que les escoles han de canviar per arribar a una població estudiantil diversa i involucrar-la. Per a això desenvolupa una sèrie de metàfores antropològiques que sostenen activitats diverses i poden donar lloc a una arquitectura per pensar l'espai escolar en una perspectiva contemporània. En definitiva, sosté, les experiències d'aprenentatge haurien d'estar només limitades per la imaginació.

Un espai ben dissenyat permet que els estudiants experimentin quatre importants modalitats d’aprenentatge - descrites per David Thornburg1 com les “metàfores primordials d’aprenentatge”:

- La foguera (aprendre d'un expert), des de fa milers d'anys el coneixement és transferit de generació en generació mitjançant històries. Les històries han estat explicades generalment per un ancià savi per als joves, moltes vegades l'espai era davant d'un foc, com el d'una foguera.

- El pou d’aigua (aprendre dels companys), El punt de reunió natural dels animals és la font d'aigua. És un espai informal, desordenat, en el qual la diversitat i el caos (a diferència de l'aula tradicional) emergeixen com a valors. 

- La cova (aprendre de la introspecció) La cova és l'espai per a la raó, típicament les biblioteques han estat les coves per als estudiosos per als que requereixen aïllar-se del soroll i de qualsevol distracció. L'aprofitament d'aquest tipus d'espais requereix disciplina i autocontrol.

- La vida (aprendre fent) a partir d’experiències reals i connectades amb l’entorn i la realitat quotidiana dels infants.

Aquest especialista creu que el veritable aprenentatge només passa quan els estudiants tenen l'oportunitat de circular de manera regular a través de totes o de la majoria d'aquestes quatre modalitats d'aprenentatge.
https://cdn.pixabay.com/photo/2015/03/11/21/50/shutters-669296_960_720.jpg

Algunes adaptacions simples poden estar referides a la identificació de:
• Espais tancats per a activitats reflexives.
• Espais petits i càlids que conviden a la conversa.
• Espais intermedis en passadissos amb taules mòbils i adaptables per al treball en grups de diferents mides.
• Espais amplis renovats a través del color per a les reunions més informals.
• Espais que connecten altres espais a través d'intervencions que simulen ponts o senders.
• Espais en els quals s'integren grades per convidar al debat a les àrees comunes de l'escola.

Les aules d'avui estan dissenyades fonamentalment per a la modalitat d'aprenentatge de la foguera (aprendre de l'expert). Les bones escoles han de tenir un equilibri als espais a fi de permetre la realització de les quatre modalitats i els seus estudiants es beneficiïn plenament de l’educació. Hem de dissenyar programes que proporcionin la rica barreja d'activitats d'aprenentatge recomanades per David Thornburg. És important tenir en compte que l'aprenentatge passa a tot arreu i no podem pretendre que tots els estudiants aprenguin al mateix lloc, moment, ni de la mateixa manera.

Les metàfores de Thornburg són un bon punt de partida per a comprendre la necessitat de la varietat en els entorns d'aprenentatge, però no necessàriament parlen de les activitats d'aprenentatge que pot donar suport a un edifici escolar ben dissenyat.

Bibliografia
Thornburg, D. (2013). From the Campfire to the Holodeck. Creating Engaging and Powerful 21st Century Learning Environments. New York: John Wiley & Sons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que