QUIN ESPAI OCUPA EL CONEIXEMENT A LA VIDA DE L'ALUMNE?

"El coneixement és bo només si arriba l'ocasió d'haver de recórrer a ell i d'aquesta manera mantenir-lo amb vida. Perquè valgui la pena aprendre-ho, el coneixement ha d'anar a algun lloc".

David Perkins

Enfront d'una realitat nova e inesperada, sorgeix la conversa sobre la transformació dels centres educatius, sobre com la pandèmia podria impulsar canvis i millores. Malgrat això, jo mantinc una postura escèptica i qüestioni aquestes transformacions miraculoses. Fa unes setmanes, vaig escoltar les paraules del filòsof Francesc Llorens afirmant que "fins que no tinguem la necessitat de construir fonaments nous, tot el que fem seran simples retalls". Aquesta frase m'ha fet reflexionar profundament sobre els fonaments del nostre sistema educatiu i quins haurien de ser.

A través de diverses fonts, es pot dir que un dels fonaments sobre els quals es sustenta l'educació és el coneixement. A partir d'aquest concepte es despleguen altres aspectes que influencien les nostres pràctiques pedagògiques: la missió educativa de les escoles, la noció de la infància i la manera en què concebem l'aprenentatge. És al voltant d'aquest eix, el coneixement, que gira i modela les diferents maneres d'actuar.

El coneixement sovint es veu com una acumulació de fets o informació que una persona adquireix mitjançant l'experiència o l'educació, una comprensió teòrica o pràctica d'un tema relatiu a la realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”. Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

Més informació

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú. Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog