Xesús Ballesteros

Anoche me dio por pensar que a lo largo de mi vida he conocido a diez personas que se suicidaron . Si algo aprendí bien en el instituto fue la estadística . Desde entonces m iro todo estadísticamente , aunque como seres humanos siempre podemos encontrar excepciones en estas reglas que desafían todas las predicciones. O usos que pervierten la naturaleza de las matemáticas , como el 0,7% o el 0'037 %. Sé que con diez personas es un poco absurdo hacer porcentajes, pero me ayuda a sentir que sus vidas tienen más valor. Salgo en fotografías con el 90 % de los suicidas y el 20% estuvo casado con la misma mujer. El 30% era rubio y el 70 % restante era de piel morena. Me senté en la mesa al menos una vez con el 80% y me enamoré del 10 %.   Mi hijo dice que desde la jubilación pienso en cosas deprimentes. Yo lo siento como una alegría. E stas diez personas compartieron en algún momento su vida conmigo. No ...

A les últimes dècades, s'ha obert al camp de l'educació, un fort qüestionament sobre impacte que l'educació escolaritzada exerceix en les competències que les persones adultes i graduades adquireixen per enfrontar-se a la vida real. Molts estudiants brillants aconsegueixen altes qualificacions en les seves matèries curriculars, però, bastants no aconsegueixen tenir èxit en la seva vida professional, i una proporció significativa arriben eventualment a patir serioses dificultats per establir relacions constructives en la seva vida personal. D'altra banda existeix, una alta proporció de persones adultes amb una bona qualitat de vida i, paradoxalment, una pobra història escolar. No és cap secret que l'aprenentatge generat a l'escola, (a excepció de la lectura, l'escriptura i de les operacions bàsiques de matemàtiques) serveix només com patètica il·lustració del culte al coneixement. La major part de la informació "assimilada" durant l'escolaritza...

Don Federico mató a su mujer la hizo picadillo y la echó a la sartén Don Federico perdió su cartera para casarse con una costurera (…) L'escena pot resultar d'allò més innocent : unes nenes saltant a la corda o picant les mans mentre canten la tonada , sense fer cas a allò que veritablement diuen.  Però si parem a analitzar-la i reflexionem , ens adonarem de la cruesa de la seva història. Aquesta cançó popular narra un acte de violència de gènere davant la indiferència brutal de cada un dels personatges que passen sobre l'escena.  La cançó de Don Federico és un joc popular , d'un origen gens clar , però repartit per tota la geografia española. Fins i tot tenim una versió cantada per en Fofito . Tota una declaració d'intencions , reflex de cruesa i indiferència cap a un acte de violència de gènere. El terrible d'aquest joc és la facilitat amb la qual s'estén. El boca orella ...