Salta al contingut principal

ACTITUDS DOCENTS

A les últimes dècades, s'ha obert al camp de l'educació, un fort qüestionament sobre impacte que l'educació escolaritzada exerceix en les competències que les persones adultes i graduades adquireixen per enfrontar-se a la vida real. Molts estudiants brillants aconsegueixen altes qualificacions en les seves matèries curriculars, però, bastants no aconsegueixen tenir èxit en la seva vida professional, i una proporció significativa arriben eventualment a patir serioses dificultats per establir relacions constructives en la seva vida personal. D'altra banda existeix, una alta proporció de persones adultes amb una bona qualitat de vida i, paradoxalment, una pobra història escolar. No és cap secret que l'aprenentatge generat a l'escola, (a excepció de la lectura, l'escriptura i de les operacions bàsiques de matemàtiques) serveix només com patètica il·lustració del culte al coneixement. La major part de la informació "assimilada" durant l'escolarització contribueix molt poc perquè l'alumne funcioni d'una manera més autorealitzada, satisfactòria i productiva en la seva vida adulta.


Els docents tenim un compromís moral amb l'educació. No podem abstreure'ns de la nostra responsabilitat com a potencials còmplices d'una educació corruptora on en nom d'un "currículum" moltes vegades acabem oblidant el més important: el desenvolupament integral de la persona. Hem de postular-nos a favor d'un nou paradigma que es preocupa a establir les condicions necessàries i suficients per promoure el desplegament de les persones. Aquestes condicions són actitudinals i han de ser aportades per la presència de l'educador; que les posseeix internament i realment. Les desprèn per la seva manera de ser present creant el clima en el qual fa possible el creixement de la persona.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...