Salta al contingut principal

DESPEDIDAS

Anoche me dio por pensar que a lo largo de mi vida he conocido a diez personas que se suicidaron. Si algo aprendí bien en el instituto fue la estadística. Desde entonces miro todo estadísticamente, aunque como seres humanos siempre podemos encontrar excepciones en estas reglas que desafían todas las predicciones. O usos que pervierten la naturaleza de las matemáticas, como el 0,7% o el 0'037%. Sé que con diez personas es un poco absurdo hacer porcentajes, pero me ayuda a sentir que sus vidas tienen más valor. Salgo en fotografías con el 90% de los suicidas y el 20% estuvo casado con la misma mujer. El 30% era rubio y el 70% restante era de piel morena. Me senté en la mesa al menos una vez con el 80% y me enamoré del 10%. 

Mi hijo dice que desde la jubilación pienso en cosas deprimentes. Yo lo siento como una alegría. Estas diez personas compartieron en algún momento su vida conmigo. No puedo decir que me sienta herido, pero me encuentro rodeado por su soledad, por su sonrisa calmada que regresa una vez más. Anoche me di cuenta que me he pasado la vida despidiendo a amigos. Hay quien ve su marcha como algo indigno. Pero me niego a verlos desde ese episodio final. 

Anoche me dio por pensar en la última conversación que tuve con cada uno de ellos. Algunas me son imposibles de recordar. Otras son un recuerdo muy vago y difuso. Sólo mantengo lo que me dijo ese 10% del que me enamoré: "Recuerda que te quiero". 


Este relato participa en la iniciativa de @Divagacionistas con «Despedidas» como tema principal

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...