Xesús Ballesteros

Un dels actuals referents a la construcció d'espais és el treball de Thornburg (2015) qui sosté que les escoles han de canviar per arribar a una població estudiantil diversa i involucrar-la. Per a això desenvolupa una sèrie de metàfores antropològiques que sostenen activitats diverses i poden donar lloc a una arquitectura per pensar l'espai escolar en una perspectiva contemporània. En definitiva, sosté, les experiències d'aprenentatge haurien d'estar només limitades per la imaginació. Un espai ben dissenyat permet que els estudiants experimentin quatre importants modalitats d’aprenentatge - descrites per David Thornburg1 com les “metàfores primordials d’aprenentatge”: - La foguera (aprendre d'un expert), des de fa milers d'anys el coneixement és transferit de generació en generació mitjançant històries. Les històries han estat explicades generalment per un ancià savi per als joves, moltes vegades l'espai era davant d'un foc, com el d'una fogue...

Quina és la finalitat de la transformació? Quina és la meta de la transformació dels espais educatius? Fer-los més accessibles per a determinat alumnat, millorar la convivència o promoure la creativitat són algunes de les finalitats que es persegueixen. 1. Atendre a les necessitats dels infants: Els esforços per ajustar l'acció educativa a les necessitats i interessos de l'alumnat han estat una constant en la història de l'educació escolar. Aquests esforços es manifesten amb especial intensitat en els plantejaments i propostes pedagògiques que situen l'aprenent en el centre de l'acció educativa. Aquests canvis están provocant un canvi en l'ecologia de l'aprenentatge entesa com "el conjunt de contextos als quals s'accedeix, formats per configuracions d'activitats, recursos materials i relacions, presents en espais físics o virtuals que proporcionen oportunitats per aprendre" (Barron, 2004 , pàg. 6) Resulta imprescindible que des d...

“Recordo que una vegada Malaguzzi va preguntar, molt seriosament, veient que tots els pedagogs suecs visitaven Reggio, si molts d’ells estaven treballant en aquell moment el colom; “el colom” era llavors un dels projectes temàtics més coneguts de Reggio. No vaig tenir més remei que respondre que sí.” (Dahlberg, 1995: 11-12)  Estava llegint algunes de les reflexions que va fer na Gunilla Dahlberg sobre la seva estada a Reggio Emilia al 1995 i he de confesar que m’han semblant totalment actuals. Per a la gent d’educació infantil el treball pedagògic de Reggio Emilia és una font d’inspiració, fins al punt de convertir-se en espai pedagògic de pelegrinatge. El model Reggio Emilia representa un símbol de qualitat en l'educació de la primera infància, un model centrat en el potencial de nens i educadors per aprendre junts i, en el dret i deure de les famílies a participar de l'educació. Aquest model contempla una sèrie de conceptes fonamentals com són situar a ...

Model tradicional Aquest model es basa en la supervivència de la tradició i de les normes establertes per excel·lència. En paraules d'Henri Wallon: El seu objectiu és l'acció que els adults han d'exercir sobre la joventut per transmetre-li l'herència dels seus avantpassats, per donar-los les idees i els costums que li permetran adaptar-se millor a la societat. (Wallon, 1981). És caracteritza per promoure una ensenyança directa que produeix un aprenentatge tipus receptiu, amb excés de verbalisme repetitiu i memorístic. Es centra en el procés instructiu sense prestar atenció a l’assimilació de l’aprenentatge per part de l’alumne, ja que considera el professorat com a subjecte principal del procés. 1. Concepció de l'infant com un subjecte pobre, passiu, únicament perceptiu. La seva opinió no és valorable i ha de adaptar-se a les propostes de l'adult. No es tenen en compte les peculiaritats i la identitat individual de cada un; s'estableix un model homoge...

Paradigma : un paradigma es un enfoque, una visión del mundo, de la cultura, de la ciencia, compartida en un momento dado por una comunidad científica. Cada paradigma supone teorías, principios, leyes, generalizaciones simbólicas, supuestos, valores y creencias admitidas hasta que son operadas y, a partir de entonces, se cambia de paradigma.  No es habitual que los docentes seamos conscientes de qué aspectos concretos de nuestra práctica corresponden a una u otra concepción pedagógica. Principalmente porque nuestra práctica suele estar impregnada de casi todos los modelos, que conviven con mayor o menor armonía según el docente y el centro. La diversidad de corrientes, contradictorias muchas veces entre ellas, conviven interiormente en nosotros mismos en forma de paradigmas diversos y subyacen en nuestras contradicciones. De este modo un modelo para nuestra práctica docente.  Un modelo es una representación abstracta más o menos provisional y aproximada de la realidad, ...