Potser per retrobar-se cal estar a milers de kilòmetres de casa. Joan Margarit, “Càlcul d’estructures” La vida és molt més laberíntica del que li sembla a la nostra memòria. Convertim la història en un recull de fets uniformes i linials, subestimant l’atzar. Però quan l’atzar s’evidencia ens inunda el temor i reaccionam de manera exagerada cercant un ordre. Imagino que és la manera simple d’entendre el món o de donar-li una raó, d’inserir-ho al temps. Darrerament vivim temps molt foscos pel pensament crític. Als mitjans de comunicació, xarxes socials i altres espais d’intercanvi, desfilen un recull de falsos Absoluts, una successió d’idees elevades a pretextes. Es comparteixen fotos, videos, audios... cadenes de mitologia política, on triunfa el ridícul a falta d’evidències. Vivim un temps de proselitisme amagat a columnes d’opinió, d’intolerància en forma de fake news i d’intrasigència ideològica en forma de meme. Vivim una època de fervor religiós cap a demagògies, terg...