FANATISMES

Potser per retrobar-se cal estar
a milers de kilòmetres de casa.
Joan Margarit, “Càlcul d’estructures”

La vida és molt més laberíntica del que li sembla a la nostra memòria. Convertim la història en un recull de fets uniformes i linials, subestimant l’atzar. Però quan l’atzar s’evidencia ens inunda el temor i reaccionam de manera exagerada cercant un ordre. Imagino que és la manera simple d’entendre el món o de donar-li una raó, d’inserir-ho al temps. 

Darrerament vivim temps molt foscos pel pensament crític. Als mitjans de comunicació, xarxes socials i altres espais d’intercanvi, desfilen un recull de falsos Absoluts, una successió d’idees elevades a pretextes. Es comparteixen fotos, videos, audios... cadenes de mitologia política, on triunfa el ridícul a falta d’evidències. Vivim un temps de proselitisme amagat a columnes d’opinió, d’intolerància en forma de fake news i d’intrasigència ideològica en forma de meme. Vivim una època de fervor religiós cap a demagògies, tergiversacions i disposicions de veritats. 

Sempre m’han dit que les idees són neutres, o al menys haurien de ser-ho. Però en el moment que hem refusat del caràcter intercambiable que tenen aquestes la sang comença a còrrer. Sentim passions per dogmes o per establir-los. D’aquí sorgeiex el fanatisme, aquesta lepra que contamina la convivència i la sotmet. 

Em nego a viure a un món així, a una societat així. No vull viure controlat per mentides i prejudicis. No vull viure entre manipulacions disfressades de veritats. En qualsevol cas, tot són mosntres reclutadors de màrtirs i botxins. Estic fart de viure entre categories de persones: independentista, nacionalista, d’esquerres, ecologista... Vull començar a creure que hi ha un fet sublim per damunt de tot: la persona. I vull pensar que sobreviura a tant de fanatisme.