Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència.

Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils.

En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-los a enfrontar-se als reptes, a superar els seus límits i a comprendre que l’aprenentatge requereix dedicació i compromís.

Imaginem una relació de parella en què mai es qüestiona res, en què només es busca que l’altre estigui còmode sense fer res per fomentar el seu creixement personal. Aquesta relació, a llarg termini, esdevindria superficial i mancada de profunditat. A l’escola passa el mateix: si només prioritzem la comoditat i l’absència de conflictes, correm el risc de no estar preparant els alumnes per a la vida real.

Per tant, cal reivindicar un amor educatiu que sigui més que un simple acompanyament. Un amor que inclogui respecte, empatia, però també exigència i responsabilitat. Un amor que no eviti els desafiaments, sinó que els converteixi en oportunitats d’aprenentatge. Només així podrem formar persones segures, autònomes i capaces d’afrontar el seu futur amb maduresa.

Estimar és ajudar a créixer, i en l’educació, aquest és el repte més gran i més bonic de tots.

📌 I tu, com entens l’amor educatiu? Creus que, de vegades, confonem l’afecte amb la permissivitat? Comparteix la teva opinió als comentaris!