EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"»

Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho.

Voldria fer esment a les paraules de Maslow,

«Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que intentar ahogarla. Si se le permite que actúe como principio rector de nuestra vida; nos desarrollaremos saludable, provechosa y felizmente... Esta naturaleza no es fuerte, dominante e inequívoca como el instinto lo es en los animales. Es débil, delicada, sutil y fácilmente derrotada por los hábitos, presiones sociales y las actitudes erróneas a su respecto.» 

A. MASLOW,  El hombre autorrealizado. Barcelona: Kairós, 1983, p. 30.

Des del sistema educatiu podem combatre els estereotips, els prejudicis i els comportaments de discriminació cap a les persones. D’altra banda, es fa evident la necessitat d’educar en el pensament crític per superar la manipulació informativa. Si bé, és cert que les tipologies de violència i les seves manifestacions no formen part del currículum escolar, si que hem de preparar als nostres alumnes per a la vida. I aquesta preparació inclou principalment el saber ser i el saber estar. Ens hem de preocupar a establir les condicions necessàries i suficients per promoure el desplegament d'una actitud positiva en les persones.

El fenomen de la posveritat és una forma sibil·lina de manipulació a la què estem exposats, especialment els nostres joves. Per a això, cal ensenyar-los a descobrir la intencionalitat dels missatges de tot tipus i de les seves conseqüències. Hem d'intentar que desenvolupin un pensament crític capaç de diferenciar fets d'opinions. Un pensament que els porti a identificar fonts, qui proporciana la informació i amb quina intenció. Capaços de contrastar amb diferents fonts i comprovar la fiabilitat de les dades i les raons que els sustenten. En definitiva, evitar manipulacions que els portin a engrossir el llenguatge de l'odi.

Encaixar la diferència pot fet por i genera distància, una prevenció que es manifesta per allò que desconeixem i que ens resulta estrany. La nostra cultura i la història no ens ho han posat fàcil, però malgrat les resistències, vèncer aquesta prevenció davant del que és diferent i desconegut no és només una qüestió de curiositat sinó que representa una voluntat pel coneixement i la intel·ligència. Tant important és fomentar la pràctica cap al respecte- més que no pas la tolerància- com persistir en l'educació cap al coneixement dels drets i les obligacions que tenen les persones lliures en una societat justa i democràtica. És dins d'aquest marc que els drets, els anhels, les emocions i els desitjos de les persones estan representats de manera digna i honorable.