PRODUCTIVITAT

"En nom d'un futur hipotètic, se subestima tot el que avui fa: les seves joies, tristeses, esbalaïments, còleres, passions. En nom d'un futur que no comprèn i que no té necessitat de comprendre, se li roben anys sencers de vida".

Fragment de:  “COM ESTIMAR L’INFANT” d'en Korczak

Quin és l’eix que vertebra la formació dels nostres nens i nenes? Quins infants volem? Aquesta pregunta la faig molt sovint als centres on faig formació. No espero una resposta concreta, ni molt menys una resposta enlluernadora, sinó una reflexió cap a la filosofia de vida: una educació centrada en el desenvolupament personal. Aquí entren emocions i aprenentatge, maneres de fer, de relacionar-se. És situar al centre de tot al veritable protagonista de la nostra tasca docent: l’infant i no l’ego professional. Perquè si volem transformar l’educació cap a una activitat més profunda, no podem obviar l'activitat dels infants, les seves motivacions, els seus problemes, les seves perspectives. Ens hem d’acostar a una relació amb ells. Aquesta relació té, per descomptat, una part emocional, però, més profundament  ha de constituir una "crida" en la qual la confiança i l’exigència permetin l'aparició de la llibertat i de la voluntat de l'altre.

Les polítiques neoliberals estan colonitzant l’espai de l’escola pública. A l’imaginari col·lectiu sobreviuen principis com la lliure competència, el benefici individual, l’homogeneïtzació,  la segregació del subjecte... És una visió de l’educació des dels models econòmics amb una finalitat financera. Aquesta colonització legitima moralment unes pràctiques que desplacen l’infant del seu espai, creient-se amb el dret d’ocupar el seu espai des del currículum i fora de la consideració de la persona. Considero necessari i afegeixo imprescindible replantejar-nos quina mena d’infant volem abans de cercar la metodologia adient. Perquè el canvi ha d’estar enfocat a millorar el seu desenvolupament, no a aconseguir una etiqueta d’innovació, qualitat o moda de torn. Hem de creure en l’infant més enllà dels mercats. Amb això no vull dir que obviem el context i el seu futur, sinó que centrem la mirada en ells i la seva vida amb plenitud. Tenim una herència que pesa, una visió “maniquea” de l’existència dels infants.

A partir d’aquí, observem, debatem, contrastem quines són les situacions més encertades que podem potenciar. Enceto una línia a completar i revisar.

-          Vincular emocions al desenvolupament global dels infants.

-          Manifestar la riquesa de la vida dels infants i del seu desig de conèixer i entendre’s.

-          Crear espais d’expressió de la vida i donar models.

-          Ajudar a relacionar emocions o coneixement com una forma d’aclarir-se i construir la pròpia vida.

-          La potenciació del grup i del diàleg.

La lògica imperant a les nostres escoles és la de la “productivitat”. A més, no sols és necessari produir sempre sinó també augmentar la producció. Ho veig com quan diem que la raó de ser de la societat és el seu PIB. L’escola vista des del PIB: fer productes per omplir carpetes, per vestir passadissos... però produir representa la mínima part del viure a l’escola. Per a què són els productes? Per tranquil·litzar als adults o per afavorir el creixement personal de l’infant? Una carpeta plena no garanteix una ment plena i moltes vegades la ment plena no deixa productes demostrables.