PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública.

No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acostumat a les seves diferents modalitats, les veiem “naturals” i quotidianes. Una mirada que ens els adolescents s’accentua. En els estudis més recents sobre la joventut, es manifesta un increment de la violència de gènere a través de les xarxes socials, internet i TICs. Estudis coincideixen que s'està normalitzant el comportament d'assetjament que es troba a les xarxes socials i, "en molts casos no es percep per les dones com un acte de violència associat al gènere". Això genera una manca d'identificació i, per tant una falta de resposta a aquesta.

L'aspiració a la igualtat ha estat una constant humana tan antiga com la seva contínua anul·lació, restricció o vulneració. Cada època històrica ha sentit i definit aquest valor de manera diferent, amb les seves protagonistes. Per tant, ens trobem davant d'un problema complex i irreductible, de difícil solució. Contínuament es generen noves formes de conflicte, coacció i violència tant física, psicològica com econòmica sobre les dones. El dret a la igualtat i la prohibició de la discriminació han de conformar un postulat bàsic i fonamental de l'actual Estat democràtic i social de dret.

La IV Conferència Mundial de les Dones celebrada a Beijing, Xina en l'any de 1995, va plantejar l'obligació internacional de tots els Estats sobirans de formular, planificar i posar en pràctica en la seva agenda pública el disseny de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, que a manera de prevenció, eliminin les formes de violència contra les dones, així com, s'arribi a la supressió dels obstacles que impedeixin la igualtat no només de drets, sinó actituds i fets en la convivència quotidiana entre dones i homes. Tot i ser reconegut com un dret fonamental, no hem aconseguit una relació plenament equitativa entre dones i homes, per aquesta raó, el problema d'equitat de gènere segueix constituint una de les principals exigències, reptes i desafiaments. 

No podem parlar d'igualtat sense parlar de drets humans, ja que els drets humans són l'aspiració o exigència moral, política i jurídica més acabada, nítida i perfecta que tenim. És per aquesta raó que hem d'accentuar les polítiques de prevenció per poder superar l'increment que vivim d'aquest mal. Ningú pot ser usat com a mitjà, instrument, mercaderia o objecte. Cal un abordatge no només des de l'àmbit jurídic, sinó des a l'àmbit polític, social i educatiu, a través de l'elaboració i disseny de polítiques públiques educatives, que replantegin l'educació en i per a la igualtat, que permeti sorgir una nova generació de ciutadans. Trobo que, en aquest sentit, queda més que demostrat que l’assignatura d’educació per a la ciutadania no ha estat suficient. 

Tal i com he dit una mica més a dalt, un dels problemas és la normalització d'aquestes actituds. La negació de la violència és el principal argument de les joves per treure importància a la gravetat de conductes masclistes, alhora que es normalitzen conductes de control i gelosia sobre la base de l'habitualitat. Si passegem per un institut podem escoltar arguments per justificar l'assetjament i el control. Un exemple de nova forma de vulnerabilitat entre els joves, que s’utilitza fonamentalment contra les dones, és el trencament de la confidencialitat sobre les dades íntimes a les xarxes socials. Així doncs, una de les posibles línies educatives a potenciar seria en elles l'autoprotecció sana de la intimitat, i en tots dos el respecte a la vida pròpia de la parella.

Tenim la responsabilitat de prevenir la violència de gènere però no només en l'adolescència, ni tan sols la que ocorre en les relacions afectivo-sexuals. Per a això és indispensable que entenguem aquesta violència d'una manera més integral superant els estereotips. No és un fenomen social aïllat. No és una xacra. És un problema real, la primera causa de mortalitat de les dones en el món, que ocasiona la mort diària de 180 adolescents i que incrementa la vulnerabilitat de les nenes a patir abusos sexuals. És un problema que necesita solucions reals i eficients. I una bona eina per treballar a les aules és l'ecologia emocional, la forma d'entendre i gestió de les seves emocions, fent-los responsables de les seves accions encaminades al benestar de tota la comunitat. Hem de fer visible a la dona? Sí. La resposta és evident. Però no és prou.