És freqüent que el discurs i les pràctiques educatives passin a reduir-se a la submissió, a la domesticació, a la docilitat, l'ensinistrament de destreses i habilitats on no hi ha la possibilitat de ser subjecte, d'esdevenir subjecte. Aquesta reducció va lligada al sentit que li donem al temps. Un temps que és segrestat, fragmentat i esqueixat. Fa unes setmanes, a una conversa amb en Jesús Soldevila (@soldevila_jesus ) va aparèixer la pregunta: A què dedicam el temps a les escoles? Encara a día d'avui habitem l'escola sense temps per viure, per equivocar-nos, per sentir, per dir, en què l'escolta és impossible. Per aquest motiu, cada vegada és més imperiós dur a terme una pràctica educativa entesa com a esdeveniment ètic. L'educació es mostra subjecta a l'increment de la mercantilització, a la fabricació de l'altre. D'alguna manera respon amb una estructura regida per la visió burocràtica amb la finalitat de mesurar les interaccions i intervencions.
Va sent hora d'endinsar-nos en una proposta que respongui a la veu de l'infant, assumint la responsabilitat que comporta l'acció d'educar. Necessitem veure l'èxit educatiu com una cosa més que els èxits i els resultats conceptuals que s'espera que els alumnes assoleixin després d'un període de temps. Necessitem orientar l'educació cap al benestar personal global, un tret que sembla viure a l'àmbit del silenci. Dedicar més temps al benestar de la persona no només ens ajudarà a obtenir millors resultats acadèmics. Farà que les nostres escoles adoptin una visió flexible sobre la motivació i l'autoregulació de l'aprenentatge. És ajudar a un millor autocontrol i al desig d'aprendre tot allò que els sigui posible. Tenim moltes raons per dedicar temps a l'ensenyament del benestar, però segons Saligman podem destacar tres:
1- Per prevenir depressions i problemes de salut mental en infants i adults.
2- Per incrementar la satisfacció en la vida.
3- Com ajuda per millorar l'aprenentatge i afavorir un pensament més creatiu.
Segons Seligman, el benestar es compon de cinc elements que conformen els pilars de la nova psicologia positiva:
1- Emocions positives. Sabem que les emocions negatives poden tenir un impacte nociu sobre l'aprenentatge (pigmalió, efecte golem ...), mentre que les positives tenen un efecte benefactor.
2- Compromís, entès com dedicar temps, esforç i passió per assolir objectius significatius. És important que per a això, els nostres alumnes se sentin involucrats en reptes assolibles.
3- Relacions positives. Hi ha dues paraules màgiques que ajuden a cuidar les relacions. Són la benevolència i l'amabilitat. Algun dia podem parlar de com a classe de la meva filla hem convertit l'amabilitat en un superpoder.
4- Sentit de la vida, propòsits. Necessitem pertànyer a una causa o uns fins transcendents. Aquesta satisfacció en la vida moltes vegades es vincula a la inclinació, a la pertinença a un grup.
5- Assoliment, realització. És important buscar la satisfacció en els nostres objectius, a l'aconseguir l'excel·lència en qualsevol camp. Sens dubte és un dels elements per al creixement personal.
Crec que ha arribat l'hora de fer-nos la pregunta i contestar-la de manera sincera: A què dedicam el temps a les escoles?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.