SABEM DONAR UN FEEDBACK?

El tema dels comentaris d'avaluació es troba entre les principals preocupacions en la recerca i la pràctica educatives. Les enquestes d'estudiants de tot el món han destacat que els estudiants no estan satisfets amb els comentaris que reben sobre les seves tasques i moltes institucions han vist la necessitat de solucionar aquest problema. Ningú dubta que la manera com fem un comentari i el mateix contingut del comentari influeix a la capacitat de regulació i d’aprenentatge. Podem trobar molts articles a la literatura de psicologia educativa sobre els comentaris efectius i com lliurar-los. Fer comentaris és molt més que rebre elogis o càstigs, molt més que un copet a l’esquena. Rebre comentaris sobre les habilitats i la comprensió és una part inestimable del procés d'aprenentatge. Així doncs, és igual d'important entendre com els rebem, participam activament i els implementem. Aquest és un assumpte important perquè la relació entre la retroalimentació i l'assoliment dels estudiants està necessàriament mediada pel seu compromís amb aquest feedback.

El terme "feedback" s'utilitza habitualment d'una manera que connota la passivitat de l’alumne, assignant-lis una responsabilitat mínima en el procés de retroalimentació, caracteritzant-los com a receptors passius. Cal generar un nou enfocament, fent més èmfasi en la participació dels alumnes amb els processos de retroalimentació. Segons Hattie i Timperley, 2007, l'efectivitat de la retroalimentació ve determinada per la qualitat del compromís dels estudiants amb l'ús dels comentaris que reben. Això implica que l'alumne comparteix la responsabilitat de fer efectius els comentaris i les orientacions o compromisos. En lloc de caracteritzar el moment de rebre comentaris com a punt final del procés, es caracteritza cada cop més com el punt de partida.

La importància del compromís dels alumnes amb els processos de retroalimentació és clara, però, cal veure com podem promoure aquesta participació. Un aspecte que “invisibilitza” el compromís de l’alumne és centrar l’avaluació mesurant les qualificacions o la satisfacció dels alumnes, en comptes dels canvis a introduir al seu procés. Jonsson's va descriure cinc raons per les quals els estudiants no poden participar amb els seus comentaris:

a) pot ser que no sigui útil,

b) pot ser insuficientment detallat o individualitzat,

c) pot ser massa autoritari en to,

d) és possible que els estudiants no coneguin estratègies d'implementació adequades,

e) els estudiants no entenen la terminologia utilitzada en els comentaris.

Aquests cinc punts ofereixen una idea de com es poden elaborar i lliurar comentaris a l’observat:

-      Aplicables a la pràctica, amb pautes d’intervenció i de millora. Els comentaris són més propensos a utilitzar-se si proporcionen assessorament i orientacions, i no només un judici sobre si el treball avaluat és "correcte" o "equivocat".

-      Amb un llenguatge compartit. És probable que els comentaris no s'utilitzin eficaçment si no estan clars o no són suficientment detallats.

-      Des de la transparència de tot el procés. Sabent què s’espera. Un prerequisit perquè els estudiants implementin feedback de manera efectiva és que comprenguin el propòsit dels comentaris

En resum, la relació entre la retroalimentació i l'assoliment subsegüent és necessàriament mediada per l'ús i el compromís dels alumnes amb els processos del feedback. Les variables d'aprenentatge com la confiança i l'autoeficàcia poden augmentar la voluntat dels alumnes de dedicar temps i esforç a participar amb comentaris i pot promoure la creença que la implicació condueix a la millora.