Quan fem matemàtiques treballem amb mediadors simbòlics escrits (nombres i altres signes), fem servir un argot especial i practiquem una manera de fer: primer conjecturem, a continuació busquem estratègies de resolució (que duem a terme usant el simbolisme específic), després verifiquem, comuniquem, vam crear un model ... Aquesta diversitat de signes i de codis operacionals que utilitzem en raonar per resoldre una situació formen un acomplexa xarxa de significats: conformen un llenguatge. I són les eines que, creades per generacions passades al llarg de la història i recreades en el nostre procés d'aprenentatge, fem servir per raonar, idear, comunicar ... per, en definitiva, resoldre l'interrogant plantejat.
"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.