Salta al contingut principal

INFLACIÓ D'ATENCIONS


MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar. 

PARE:  No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells. 

MARE:  Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella? 

PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari. 

MARE: No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira. 




Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es que prefereix anar amb tal que amb jo" no es mou a l'àmbit del món racional. Ni molt menys té una consideració positiva incondicional de cadascuna de les parts. La tendència és veure a l'altre com un competidor en l'estima de l'infant. I volem compensar les nostres absències amb materials que el comprin, que equilibrin l'estima cap al nostre favor. 

Aquesta mirada sol utilitzar l'infant com una peça, una possessió davant la que ens sorgeix el temor a que s'allunyi de nosaltres, o simplement prefereixi estar més amb algú altre, encara que sigui l'altra part de la parella. Aquesta actitud està legitimada per la "literatura". Està "normalitzat" aquest joc de gelosia i possessió. Es veu com un comportament impecable, regit per nobles intencions. Però poques vegades es veu com un desig excessiu de possessió. I aquest desig sol caure amb molta facilitat a una inflació de les atencions sobre l'infant: "Per què no li agrada berenar amb jo? Quina joguina li puc regalar que superi a la de l'àvia?..." 

Però és més, actualment, aquesta inflació ha superat les barreres de la família: Com puc superar l'aniversari que va muntar la mare d'en Carlets? Si ella ha dut dos pallassos, jo duré un mag i malabaristes... Volem compensar els nostres dubtes i les nostres desconfiances amb atencions materials i de volum desmesurat. 

Ignorem que la confiança i l'amor de les persones no és com un pastís, que si repartim ens quedem sense. El veiem com un bé material que s'esgota si el comparteixo. Tot el contrari, cal acceptar les preferències dels nostres fills o alumnes, els seus moments d'allunyar-se per estar amb algú altre. Cal trencar amb les dependències emocionals per no generar desequilibris perillosos. I quan més li ajudem a generar aquest vincles amb els altres, més l'ajudam a ell a ser feliç. L'estima no depèn de regals o objectes materials, ni és de menys qualitat perquè hem estat fora tot el dia i no hem pogut dur-lo al parc. Ja està bé de missatges culpabilitzadors! 

L'estima no es pot dosificar. Hem d'atendre a l'altre des de l'honestedat i el respecte. I no veure les seves predileccions com un atac o un conflicte. No per preferir el puré de l'àvia deixarà d'estimar-nos. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...