EL COLOM SUEC

“Recordo que una vegada Malaguzzi va preguntar, molt seriosament, veient que tots els pedagogs suecs visitaven Reggio, si molts d’ells estaven treballant en aquell moment el colom; “el colom” era llavors un dels projectes temàtics més coneguts de Reggio. No vaig tenir més remei que respondre que sí.” (Dahlberg, 1995: 11-12) 

Estava llegint algunes de les reflexions que va fer na Gunilla Dahlberg sobre la seva estada a Reggio Emilia al 1995 i he de confesar que m’han semblant totalment actuals. Per a la gent d’educació infantil el treball pedagògic de Reggio Emilia és una font d’inspiració, fins al punt de convertir-se en espai pedagògic de pelegrinatge. El model Reggio Emilia representa un símbol de qualitat en l'educació de la primera infància, un model centrat en el potencial de nens i educadors per aprendre junts i, en el dret i deure de les famílies a participar de l'educació. Aquest model contempla una sèrie de conceptes fonamentals com són situar a l’infant al centre de l’acció o la pedagogia col·laborativa. Però no podem reduir la construcció del seu servei de qualitat a un conjunt de criteris objectius. Es tracta d’un procés pensat des de la pràctica i realitat a partir del treball col·lectiu. El seu model es construeix sobre un context científic, polític i ètic que redefineix les subjectivitats dels infants i dels mestres. 

Les mestres de Reggio Emilia van intentar comprendre quina classe de pensaments, de concepcions, d’idees, d’estructures socials i de pautes de comportament havien dominat l’educació i van modelar les seves pròpies concepcions i imatges d’infants. 

Aquí és on entra la cita amb la que obro i que dona títol a l’entrada: el colom suec. Sovint busquem solucions sense plantejar-nos les qüestions crítiques. Volem trobar trets tècnics específics, intentar establir un programa que es pugui descriure, classificar i reproduir independentment del context. Deixem de costat altres tasques més profundes com l’anàlisi, el debat o la reflexió sobre la pràctica pedagògica. Imagino a les mestres sueques arribant als seus centres i aplicant la programació dels coloms. Un acte poc coherent. Dediquem molt temps i esforç a aplicar mètodes i metodologies sense reflexionar sobre el propòsit de l'acció educativa. Per què estudiaven el colom? Per a què? Per ser coherents necessitem establir sempre quin és el propòsit de la nostra intervenció educativa.

Està clar que seria molt fàcil construir una pràctica universalitzada - un colom universal- que es pugui exportar i aplicar arreu. Tal volta és el que tenim amb certs programes de matemàtiques. Però això no ens garanteix un treball des de la coherència i el sentit. El colom suec ens ha de convidar a crear una crisi en el pensament, produïnt unes oportunitats i obrint possibilitats de veure els infants, les institucions i la pedagogia de maneres noves. 

Per jo Reggio va ser el repte de la pràctica educativa impregnada de participació activa, la connexió amb una cultura reflexiva que valora i qüestiona les nocions de democràcia, de diàleg o de diversitat. Reggio és una actitud d’apertura al món circumdant i en comunicació amb tots els seus membres. Reggio esdevé un colom amb més preguntes que respostes. És el coratge de pensar per un mateix en la construcció de nous discursos, des de la comprensió de l’infant com un infant ric, nascut amb cent llenguatges.