Salta al contingut principal

L'educació ètica en valors


Resulta força recurrent escoltar afirmacions del tipus "els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no són el que eren". Inevitablement aquest discurs està lligat a uns esdeveniments socials, polítics o econòmics èticament ominosos. Però no podem deixar que aquests arguments impregnin la nostra quotidianitat ni la funció docent. No vivim un temps sense valors ni, molt menys, a un desert moral i no podem caure a un panegíric apocalíptic.



Educar és crear condicions. Aquestes condicions tracten tant coneixements com pràctiques sobre el món que habitem. Per tant, a més de crear condicions d’aprenentatge, també cal proposar maneres i pràctiques per a què aquest aprenentatge sigui ètic.  Cal primer de tot que separem la moral de la ètica. La moral, sigui del signe que sigui, habita un àmbit públic i genera una sèrie de normes de decència. La moral ens diu què hem de fer, com ens hem de vestir, saludar... Així doncs, la moral té uns límits. Aquí entra la part ètica. Som ètics gràcies a les incerteses, als dubtes que ens provoca la moral. Per tant, educar èticament és mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre em demana, admetre a la vegada la fragilitat del nostre pensament. L’ètica és una experiència, una resposta a allò que ens inquieta o que ens posa al davant el món.



És per aquest motiu que una educació en valors no pot caure només a un protocol acadèmic, a unes normes consensuades. Un aprenentatge ètic no pot reduir-se a la formació de la persona en actituds, valors i normes. Des dels centres hem de treballar cap a un viure d’una forma ètica i saludable. Necessitam uns sabers que ens capacitin com a persona per viure en aquest món i contribuir a transformar-lo en un lloc més just i equitatiu. Per tant, estem parlant d’una educació en valors tractada de manera integral.



A un següent nivell, cal que tinguem aquesta intencionalitat pedagògica. Les propostes d’educació en valors han de pretendre canviar coses, millorar condicions, optimitzar a la persona en la seva globalitat. Ha d’anar orientada a desenvolupar el raonament, el sentiment, però també l’acció. La intenció pedagògica va més enllà de la tècnica, va cap a la construcció d’un paradigma d’actuació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...