Passa al contingut principal

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú. 

Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que tenim. Analitzem-ho. Mai ens ha faltat el temps. Simplement l’hem dedicat a altres aspectes, l’hem llençat, l’hem venut… En tot cas, allò que ens falta és espai, o menjar, o escalfor, o paraules amb els altres... però de temps no ens falta gens. Ha fet falta alguna cosa més potent que alentir la vida per adonar-nos. Ha fet falta sortir de la dinàmica de la velocitat per aturar el temps i adonar-nos.


De la mateixa manera que a una persona amb síndrome de Diògenes no li falta espai, sinó que acumula un excés d'andròmines, podem dir que no ens falta temps, sinó que ens sobraven activitats. Carlo Rovelli diu en el seu llibre "L'ordre de el temps" que el nostre ser és ser en el temps. El seu embolcall ens alimenta, ens obre al món, ens torba, ens espanta, ens bressola. Espero que l'experiència de l'instant present ens porti a trencar amb el nostre passat i alhora amb el nostre futur. En aquesta concepció del temps el jo es dissol per tornar-nos a tots iguals. Tornar-nos qualsevol home o dona. Ser l'altre i allò altre. Una comunió total amb el que som i no amb el que fem per omplir-nos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...