L'escola Post-covid!

Aquests dies els debats sobre l'educació giren a com recuperar la "normalitat", l'estat d'abans del covid. Com prepararem les nostres aules per mantenir la distància sanitària necessària? Com distribuirem els horaris? I el personal? Com podrem garantir la seguretat de tothom? Un enfocament imprescindible, però no l'únic a tenir present. Aquest enfocament no parla d'allò que també és important i urgent, de com podem sortir d'aquest sistema que gira entorn a les desigualtats i la injustícia. 

Tenim una oportunitat per elaborar un pla de desescalada a educació, un pla de sortida de la competència, de la meritocràcia, de la qualificació, de l'exclusió o fins i tot de l'excel·lència ... amb l'objectiu de retornar l'educació al seu lloc i sotmetre-la a les necessitats dels infants. Necessitem un canvi del model social que hem viscut fins ara, un model capitalista i materialista. I per dur endevant aquest canvi necessitem revisar i transformar en profunditat un sistema escolar que és producte d'aquest model. 

Trobo que una de les prioritats que tenim ara des de l'educació és atendre a les necessitats humanes bàsiques. Dins de la infància inclou el treball de les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives, així com la relació amb l'entorn. Des d'aquest paradigma se'ns obren diferents vies: 

• El fil conductor ha de ser la pertinença profunda de l'ésser humà a la natura. Si bé és cert que tenim la possibilitat d'habitar humanament el món, també ens acompanya l'amenaça. Hem de configurar espais de protecció, fràgils àmbits d'immunitat, enfront de la irrupció amenaçant de les coses contingents i de l'imprevisible. Ens hem de compometre amb la vida personal i de la comunitat, amb la vida del nostre planeta. Una bona manera d'afrontar-ho és des dels projectes d'aprenentatge servei. 

• Hem de donar suport als infants en la seva recerca d'un sentit de la vida. La qüestió de la dimensió existencial o espiritual, a incloure en l'educació, ja no es pot evitar.  La nostra qualitat de vida està en funció de la forma que adopti en cada cas la relació amb els altres, amb el món i amb nosaltres mateixos. Som éssers culturals, que habitem un món ambivalent, un món que s'està fent i que mai està completament acabat.

Vivim un temps d'oportunitat per crear nous camins, per canviar certes regles. Com diu n'Edgar Morin" la història humana sovint ha canviat de rumb. Tot comença, sempre , per una innovació, un nou missatge desviant, marginal i modest, sovint invisible per als contemporanis " En diferents llocs del món ja estem vivint el bombollejar de canvis modestos, invisibles, marginals, d'iniciatives locals que seran els ideals per reformar el nostre concepte de vida. Ha arribat l'hora d'abandonar les paraules i començar amb els fets. La causa és inequívoca, sublim: es tracta de salvar la humanitat