Salta al contingut principal

QUIN ESPAI OCUPA EL CONEIXEMENT A LA VIDA DE L'ALUMNE?

"El coneixement és bo només si arriba l'ocasió d'haver de recórrer a ell i d'aquesta manera mantenir-lo amb vida. Perquè valgui la pena aprendre-ho, el coneixement ha d'anar a algun lloc".
David Perkins
Enfront d'una realitat nova e inesperada, sorgeix la conversa sobre la transformació dels centres educatius, sobre com la pandèmia podria impulsar canvis i millores. Malgrat això, jo mantinc una postura escèptica i qüestioni aquestes transformacions miraculoses. Fa unes setmanes, vaig escoltar les paraules del filòsof Francesc Llorens afirmant que "fins que no tinguem la necessitat de construir fonaments nous, tot el que fem seran simples retalls". Aquesta frase m'ha fet reflexionar profundament sobre els fonaments del nostre sistema educatiu i quins haurien de ser.


A través de diverses fonts, es pot dir que un dels fonaments sobre els quals es sustenta l'educació és el coneixement. A partir d'aquest concepte es despleguen altres aspectes que influencien les nostres pràctiques pedagògiques: la missió educativa de les escoles, la noció de la infància i la manera en què concebem l'aprenentatge. És al voltant d'aquest eix, el coneixement, que gira i modela les diferents maneres d'actuar.

El coneixement sovint es veu com una acumulació de fets o informació que una persona adquireix mitjançant l'experiència o l'educació, una comprensió teòrica o pràctica d'un tema relatiu a la realitat.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació