QUIN ESPAI OCUPA EL CONEIXEMENT A LA VIDA DE L'ALUMNE?

"El coneixement és bo només si arriba l'ocasió d'haver de recórrer a ell i d'aquesta manera mantenir-lo amb vida. Perquè valgui la pena aprendre-ho, el coneixement ha d'anar a algun lloc".

David Perkins

Enfront d'una realitat nova e inesperada, sorgeix la conversa sobre la transformació dels centres educatius, sobre com la pandèmia podria impulsar canvis i millores. Malgrat això, jo mantinc una postura escèptica i qüestioni aquestes transformacions miraculoses. Fa unes setmanes, vaig escoltar les paraules del filòsof Francesc Llorens afirmant que "fins que no tinguem la necessitat de construir fonaments nous, tot el que fem seran simples retalls". Aquesta frase m'ha fet reflexionar profundament sobre els fonaments del nostre sistema educatiu i quins haurien de ser.

A través de diverses fonts, es pot dir que un dels fonaments sobre els quals es sustenta l'educació és el coneixement. A partir d'aquest concepte es despleguen altres aspectes que influencien les nostres pràctiques pedagògiques: la missió educativa de les escoles, la noció de la infància i la manera en què concebem l'aprenentatge. És al voltant d'aquest eix, el coneixement, que gira i modela les diferents maneres d'actuar.

El coneixement sovint es veu com una acumulació de fets o informació que una persona adquireix mitjançant l'experiència o l'educació, una comprensió teòrica o pràctica d'un tema relatiu a la realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

Més informació

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló. - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...

Més informació

LA PREDICCIÓN

"Decidí no fallar en mi resolución; e, invocando la ayuda de los cielos, continué con infatigable ahínco cruzando aquella desértica región hasta que, en la lejanía , apareció el océano, último límite en el horizonte." Frankenstein , Mary Shelley - Ya está. Ya hemos llegado. - Mirándose el vientre en el espejo del baño, abre la cajonera donde guarda las pastillas. Un torbellino de mujeres danza a sus espaldas, como las señoritas de la calle Avinyó. Suspira y mira bien la caja desgastada. Los anticonceptivos le han acompañado desde hace años. Estuvieron con Juan, con Mario e incluso con Mateo, siempre deseando el momento de desertar. Es con éste último con quien por fin desaparecen. Mateo le espera en el salón. Aún no lo sabe, pero será el padre de la criatura, "el milagro que salvará su mundo de la ruina". Ella tiene todas las necesidades básicas cubiertas. La alimentación, el lugar donde vivir, las relaciones sociales y las sexuales. Va al gimna...

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog