QUIN ESPAI OCUPA EL CONEIXEMENT A LA VIDA DE L'ALUMNE?

"El coneixement és bo només si arriba l'ocasió d'haver de recórrer a ell i d'aquesta manera mantenir-lo amb vida. Perquè valgui la pena aprendre-ho, el coneixement ha d'anar a algun lloc".

David Perkins

Enfront d'una realitat nova e inesperada, sorgeix la conversa sobre la transformació dels centres educatius, sobre com la pandèmia podria impulsar canvis i millores. Malgrat això, jo mantinc una postura escèptica i qüestioni aquestes transformacions miraculoses. Fa unes setmanes, vaig escoltar les paraules del filòsof Francesc Llorens afirmant que "fins que no tinguem la necessitat de construir fonaments nous, tot el que fem seran simples retalls". Aquesta frase m'ha fet reflexionar profundament sobre els fonaments del nostre sistema educatiu i quins haurien de ser.

A través de diverses fonts, es pot dir que un dels fonaments sobre els quals es sustenta l'educació és el coneixement. A partir d'aquest concepte es despleguen altres aspectes que influencien les nostres pràctiques pedagògiques: la missió educativa de les escoles, la noció de la infància i la manera en què concebem l'aprenentatge. És al voltant d'aquest eix, el coneixement, que gira i modela les diferents maneres d'actuar.

El coneixement sovint es veu com una acumulació de fets o informació que una persona adquireix mitjançant l'experiència o l'educació, una comprensió teòrica o pràctica d'un tema relatiu a la realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

Més informació

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE: Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar. PARE: No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells. MARE: Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella? PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari. MARE: No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira. Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

Més informació

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog