Escena tomate y berenjena 1

ESCENA INFLACIONAL EN EL DÍA DEL TEATRO

(Tomate🍅y Berenjena🍆están en la frutería, discutiendo sobre el aumento de precios de los productos)

Tomate: ¡Caramba Berenjena, la cosa está muy fea! ¿Has visto lo que está pasando con la inflación?

Berenjena: Claro que lo he visto, Tomate. La inflación es como el hambre: siempre está presente.

Tomate: Pues esta vez se ha puesto más brava que un perro rabioso. Hasta los precios de los tomates están subiendo.

Berenjena: Y los de las berenjenas también. Pero mira el lado positivo ¡al menos estamos subiendo en la escala social!

Tomate: ¿Cómo que subiendo en la escala social?

Berenjena: Bueno, antes éramos solo dos verduras más en la frutería, pero ahora somos dos verduras inflacionarias. ¿No te parece que suena más elegante?

Tomate: (suspirando) No sé, Berenjena. A mí me gustaría más bajar en la escala de precios.

Berenjena: (riéndose) ¿Y qué propones? ¿Que nos pongamos en oferta?

Tomate: (frunciendo el ceño) No sé, pero algo tenemos que hacer. La gente ya no nos va a comprar si seguimos así.

Berenjena: (pensando) Tienes razón. Podemos hacer una huelga de hambre. A lo mejor así llamaríamos la atención.

Tomate: (murmurando) ¿Huelga de hambre? ¿Cómo vamos a hacer una huelga de hambre si somos verduras?

Berenjena: (encogiéndose de hombros) Bueno, podemos hacer una huelga de hambre líquida. Solo beber agua y esperar a que la inflación se vaya.

Tomate: (riéndose) ¡Eres una genio, Berenjena! Pero creo que prefiero seguir siendo una verdura inflacionaria. Al menos suena más interesante.

Berenjena: (riendo) ¿Ves? Siempre hay que buscar el lado positivo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

Més informació

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

Més informació

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog