Escena tomate y berenjena 1

ESCENA INFLACIONAL EN EL DÍA DEL TEATRO

(Tomate🍅y Berenjena🍆están en la frutería, discutiendo sobre el aumento de precios de los productos)

Tomate: ¡Caramba Berenjena, la cosa está muy fea! ¿Has visto lo que está pasando con la inflación?

Berenjena: Claro que lo he visto, Tomate. La inflación es como el hambre: siempre está presente.

Tomate: Pues esta vez se ha puesto más brava que un perro rabioso. Hasta los precios de los tomates están subiendo.

Berenjena: Y los de las berenjenas también. Pero mira el lado positivo ¡al menos estamos subiendo en la escala social!

Tomate: ¿Cómo que subiendo en la escala social?

Berenjena: Bueno, antes éramos solo dos verduras más en la frutería, pero ahora somos dos verduras inflacionarias. ¿No te parece que suena más elegante?

Tomate: (suspirando) No sé, Berenjena. A mí me gustaría más bajar en la escala de precios.

Berenjena: (riéndose) ¿Y qué propones? ¿Que nos pongamos en oferta?

Tomate: (frunciendo el ceño) No sé, pero algo tenemos que hacer. La gente ya no nos va a comprar si seguimos así.

Berenjena: (pensando) Tienes razón. Podemos hacer una huelga de hambre. A lo mejor así llamaríamos la atención.

Tomate: (murmurando) ¿Huelga de hambre? ¿Cómo vamos a hacer una huelga de hambre si somos verduras?

Berenjena: (encogiéndose de hombros) Bueno, podemos hacer una huelga de hambre líquida. Solo beber agua y esperar a que la inflación se vaya.

Tomate: (riéndose) ¡Eres una genio, Berenjena! Pero creo que prefiero seguir siendo una verdura inflacionaria. Al menos suena más interesante.

Berenjena: (riendo) ¿Ves? Siempre hay que buscar el lado positivo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

Més informació

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE: Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar. PARE: No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells. MARE: Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella? PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari. MARE: No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira. Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

Més informació

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog