Xesús Ballesteros

“ Me he subido sobre la mesa para recordarme a mí mismo que tenemos que modificar constantemente la perspectiva desde la que miramos el mundo. Porque el mundo es diferente visto desde aquí.  ¿No me creen?. Pues levántense y vengan a comprobarlo. ”  (Kleinbaum, "El club de los poetas muertos") Segur que molts de vosaltres penseu que tinc tírria a algunes metodologies que conviuen avui en alguns dels nostres centres. Més enllà d'una manera de fer, el que em preocupa no és la praxi, no és la professió, sinó el desenvolupament dels infants. Aquest és l'objectiu principal. M'agrada donar canya a gurus i modes. Sóc un provocador nat. M'agrada jugar amb una dissertació bàsica filosòfica, l'oposició entre "comprendre" i "jutjar". Considero que no deixen d'impregnar el discurs quotidià dels educadors. Em podria reivindicar com un "insurgent" contra totes les modes, però no contra la institució escolar. Davant d'u

"Lo importante es tener claro que las matemáticas son algo más que la computación, los cálculos. Las fórmulas o las ecuaciones son a las matemáticas lo que la mecanografía a la escritura. Nadie dice: “Eres bueno mecanografiando, deberías escribir una novela”. Esa es una visión miope de las matemáticas, por eso la gente cree que son aburridas. Es como estudiar la gramática, si te quedas ahí, no valorarás la literatura española." John Allen Paulos a una entrevista a El País . Les matemàtiques han estat tradicionalment el monstre de les assignatures a qualsevol nivell d'estudis. En la nostra societat escassegen els elements culturals que dotin de prestigi a aquesta matèria, al contrari del que passa amb les arts per exemple. Encara patim una mena d'estigma a les nostres aules. Podem afirmar que l'anumerisme és el nostre principal buit educatiu, presentant una pobresa dels coneixements més elementals de les matemàtiques. Són les matemàtiques difícils? Sí que ho

" Las escuelas tienen que entender que su trabajo no es enseñar a memorizar cosas: su verdadera tarea es ayudar a los estudiantes a descubrir quiénes son y qué quieren ser, y ayudarles a conseguirlo. " Roger Schank:  Aulas, ¿para qué? , en  Cuadernos de Pedagogía . La societat en què vivim presenta transformacions contínuament que van configurant el que som i com ens relacionem. A l'hora de dissenyar el tipus d'educació que volem per a les noves generacions no podem obviar aquesta transfiguració. El sistema educatiu ha de perseguir que cada persona pugui desenvolupar al màxim el seu potencial, perquè es desenvolupi com a individu i participi activament i responsablement de la societat en què viu. Es tracta d'un desafiament urgent i important. Davant aquest objectiu hem de preguntar-nos si l'educació formal segueix preparant per als "imperis de la ment" dels quals parlava Winston Churchill. Tenim clar que hem de preparar els més joves per sobrevi

Potser per retrobar-se cal estar a milers de kilòmetres de casa. Joan Margarit, “Càlcul d’estructures” La vida és molt més laberíntica del que li sembla a la nostra memòria. Convertim la història en un recull de fets uniformes i linials, subestimant l’atzar. Però quan l’atzar s’evidencia ens inunda el temor i reaccionam de manera exagerada cercant un ordre. Imagino que és la manera simple d’entendre el món o de donar-li una raó, d’inserir-ho al temps.  Darrerament vivim temps molt foscos pel pensament crític. Als mitjans de comunicació, xarxes socials i altres espais d’intercanvi, desfilen un recull de falsos Absoluts, una successió d’idees elevades a pretextes. Es comparteixen fotos, videos, audios... cadenes de mitologia política, on triunfa el ridícul a falta d’evidències. Vivim un temps de proselitisme amagat a columnes d’opinió, d’intolerància en forma de fake news i d’intrasigència ideològica en forma de meme. Vivim una època de fervor religiós cap a demagògies, tergiver

L’educació ambiental per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible. (Fien i Tilbury, 2002) Les qüestions ambientals desperten avui de manera creixent, sobretot aquelles més lligades a la realitat quotidiana dels estudiants, un gran interès. Ens trobem davant l'oportunitat d'ensenyar i de resignificar continguts tradicionals de coneixement del medi en un millor clima de treball, i s'obre la possibilitat d'integrar sabers provinents de diferents àrees o disciplines.  E ns és necessari reinventar la manera d’organitzar les nostres relacions socials i les relacions amb la resta de la biosfera, fent possible una vida digna, justa, equitativa i sostenible. L’educació ambiental (molt millor que "coneixement del medi") assumeix el repte de formar part d’aquesta nova construcc

El tema dels comentaris d'avaluació es troba entre les principals preocupacions en la recerca i la pràctica educatives. Les enquestes d'estudiants de tot el món han destacat que els estudiants no estan satisfets amb els comentaris que reben sobre les seves tasques i moltes institucions han vist la necessitat de solucionar aquest problema. Ningú dubta que la manera com fem un comentari i el mateix contingut del comentari influeix a la capacitat de regulació i d’aprenentatge. Podem trobar molts articles a la literatura de psicologia educativa sobre els comentaris efectius i com lliurar-los. Fer comentaris és molt més que rebre elogis o càstigs, molt més que un copet a l’esquena. Rebre comentaris sobre les habilitats i la comprensió és una part inestimable del procés d'aprenentatge. Així doncs, és igual d'important entendre com els rebem, participam activament i els implementem. Aquest és un assumpte important perquè la relació entre la retroalimentació i l'assolim

Anoche me dio por pensar que a lo largo de mi vida he conocido a diez personas que se suicidaron . Si algo aprendí bien en el instituto fue la estadística . Desde entonces m iro todo estadísticamente , aunque como seres humanos siempre podemos encontrar excepciones en estas reglas que desafían todas las predicciones. O usos que pervierten la naturaleza de las matemáticas , como el 0,7% o el 0'037 %. Sé que con diez personas es un poco absurdo hacer porcentajes, pero me ayuda a sentir que sus vidas tienen más valor. Salgo en fotografías con el 90 % de los suicidas y el 20% estuvo casado con la misma mujer. El 30% era rubio y el 70 % restante era de piel morena. Me senté en la mesa al menos una vez con el 80% y me enamoré del 10 %.   Mi hijo dice que desde la jubilación pienso en cosas deprimentes. Yo lo siento como una alegría. E stas diez personas compartieron en algún momento su vida conmigo. No puedo