Passa al contingut principal

Reflexió de les jornades Compartim experiències

El passat dimarts 22 de maig, dins del marc de les Jornades “compartim experiències” vàrem obrir amb la conferència “les actituds docents” a càrrec d’en Tomeu Barceló. Durant aquesta conferència en Tomeu ens va fer veure que hem d’anar més enllà de la formació docent i arribar a la transformació de la persona. La nostra màxima preocupació hauria de ser establir les condicions necessàries i suficients per promoure el desplegament de les persones. Més enllà de l’experiència que donen els anys, s’ha de posar en valor l’actitud al davant dels alumnes i amb la resta de la comunitat educativa.


És cert que els anys d’experiència docent permeten preveure moltes situacions d’aula, però també ho és que aquest saber arrossega el llast de prejudicis que moltes vegades transformen les relacions en un seguit d’actituds excessivament prefabricades. Quan en Tomeu Barceló ens va parlar de la primera condició actitudinal del bon mestre, l’autenticitat, la sinceritat i la congruència, ens estava convidant a mostrar-nos als altres sense cap màscara psicològica o professional. Va ser un recordatori de la singularitat dels nostres alumnes, a fi de no perdre alguns matisos que faran que l’escola esdevingui per a tots allò que som i no allò que podríem arribar a ser.

En certa manera, tots estem farts d'un sistema educatiu que en massa ocasions segueix un patró: passar llista, control dels deures, correcció, explicació de nous continguts i nous exercicis per al dia següent. Així dia rere dia, quedant atrapats en un cercle viciós que ens fa perdre la passió. Per gust o per força, els mestres hem arribat a ser d’una manera concreta, amb una tradició, amb una geografia  i un llengua d’aula determinades que cal transformar. Per això admiro a tots aquests professionals que fan el possible per sortir del cercle viciós, que pregunten als seus alumnes què volen aprendre, sobre els seus interessos, que els fan copartícips del seu aprenentatge. Admiro tots els professionals que intenten cada dia treure el millor de cadascun.


Em sento afortunat i agraït per haver tingut l'oportunitat d'escoltar a professionals que estan immersos en un procés de transformació i van decidir compartir-lo. Professionals que es preocupen per conèixer l'alumnat, conèixer els seus interessos, les seves fortaleses, les seves capacitats, el seu estil d'aprenentatge, el que cadascú vol i somia, el que necessita i desitja. Professionals que estan eliminant les barreres del cercle viciós, permetent ser, estar i brillar en el dia a dia. Això és inclusió. Gràcies a tots ells per aquests dos dies.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació