ACTITUDS DOCENTS

A les últimes dècades, s'ha obert al camp de l'educació, un fort qüestionament sobre impacte que l'educació escolaritzada exerceix en les competències que les persones adultes i graduades adquireixen per enfrontar-se a la vida real. Molts estudiants brillants aconsegueixen altes qualificacions en les seves matèries curriculars, però, bastants no aconsegueixen tenir èxit en la seva vida professional, i una proporció significativa arriben eventualment a patir serioses dificultats per establir relacions constructives en la seva vida personal. D'altra banda existeix, una alta proporció de persones adultes amb una bona qualitat de vida i, paradoxalment, una pobra història escolar. No és cap secret que l'aprenentatge generat a l'escola, (a excepció de la lectura, l'escriptura i de les operacions bàsiques de matemàtiques) serveix només com patètica il·lustració del culte al coneixement. La major part de la informació "assimilada" durant l'escolarització contribueix molt poc perquè l'alumne funcioni d'una manera més autorealitzada, satisfactòria i productiva en la seva vida adulta.

Els docents tenim un compromís moral amb l'educació. No podem abstreure'ns de la nostra responsabilitat com a potencials còmplices d'una educació corruptora on en nom d'un "currículum" moltes vegades acabem oblidant el més important: el desenvolupament integral de la persona. Hem de postular-nos a favor d'un nou paradigma que es preocupa a establir les condicions necessàries i suficients per promoure el desplegament de les persones. Aquestes condicions són actitudinals i han de ser aportades per la presència de l'educador; que les posseeix internament i realment. Les desprèn per la seva manera de ser present creant el clima en el qual fa possible el creixement de la persona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”. Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

Més informació

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú. Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog