PER QUÈ EXPLICAM HISTÒRIES?

“Contar un cuento a un niño es poner en funcionamiento cientos de piezas de un precioso mecanismo. Somos incapaces de explicar como y porqué funciona, pero nos maravilla su precisión y compás” González García

Quan la lectura i l'escriptura estaven a l'abast de molt pocs, la manera de transmetre coneixements, observacions i impressions era per via oral. Actualment la utilització del conte ha quedat reservada al món infantil com una forma de diversió o entreteniment, no com una forma de transmissió de coneixements, però en el seu origen el conte no era només per a divertir, era també per educar, i jugava un paper molt important en la cultura que una generació volia transmetre a la següent. Egan (1994) pensa que el relat constitueix "un universal cultural", ja que totes les persones gaudeixen amb les narracions i sosté que el conte no és un simple entreteniment de circumstàncies, sinó que reflecteix una forma bàsica i poderosa de donar sentit al món i a l'experiència. 

EGAN, K. (1994). Fantasía e imaginación, su poder en la enseñanza: una alternativa a la enseñanza y el aprendizaje en la educación infantil y primaria. Madrid: MEC.

Segons Egan, la imaginació dels infants és una poderosa eina d'aprenentatge. Per desgràcia en el model educatiu que hem heretat s'ha insistit en el "cognitiu" en detriment del que és "afectiu". L'ús de la narrativa en l'educació ajuda a equilibrar el domini afectiu i el cognitiu. Si volem ajudar als nostres alumnes a comprendre el món, el paper dels contes se'ns fa molt necessari. Aquesta manera narrativa d'explicar el món ha de comparar-se al manera científica de fer-ho. Són dues visions complementàries que ens ajudaran a construir psicològicament la realitat. Prescindir de qualsevol d'elles empobriria l'ésser humà.

Egan propugna canvis en el currículum, per introduir l'estructura narrativa en totes les àrees. No es tracta d'una eina exclusiva de les llengües, sinó que està present en totes les àrees. "Caldria dissenyar el currículum de primària de manera que presentés als nens els grans relats amb els quals podem donar sentit al nostre món i la nostra experiència. Insistim, una vegada més, que no es tracta de relats de ficció, sinó de les ciències naturals, de la tecnologia, el llenguatge, la història, la vida a la terra, les estrelles i els planetes, etc. "(pàg. 143 ). Hem de fer servir la narració com una manera de construir significats en qualsevol dels àmbits de la vida: Caixes de vida, història de la ciència, línies del temps, biografies d'éssers humans que descobreixen noves explicacions al funcionament del món, superant les explicacions anteriors ...

Reconec que no és fàcil fer ús de la narrativa, ja que exigeix un domini adequat dels continguts i la capacitat de recrear-los per a ser compresos tant afectiva com racionalment. Transferir aquestes històries al públic amb rigor i emoció no és un assumpte fàcil. Però tampoc és una cosa que haguem de fer nosaltres sols. Els que formem part de la generació dels 80 vam  estudiar el batxillerat dividits en dos grups ben diferenciats. En finalitzar el primer cicle educatiu -la ensenyament primari d'avui- ens assenyalaven dos camins i ens donaven a triar un: ciències o lletres. Després de l'elecció, la marxa enrere era gairebé impossible, i la decisió marcaria la resta de les nostres vides. Si triaves la primera opció hauries oblidar-te per sempre de la segona i al revés. Tenim a les nostres mans l'oportunitat de desfer aquest mur que separa allò que mai hauria d'haver estat separat.

El sentit de narrar la ciència és "rehumanitzar-la", contemplar el coneixement en el seu context d'emocions i d'intencions humanes. "El currículum de ciències naturals s'estructuraria a partir del que sabem, de les narracions de la vida a la terra, del nostre lloc en l'univers i de l'enginy humà que va descobrir el material per a aquestes narracions" (Egan). Tenim l'obligació de mostrar l'aventura d'investigar, les emocions que han entrat en joc. A partir d'aquí anirem centrant la presentación de conceptes i descobriments. La força i efectivitat dels contes no es deu als continguts específics de què tracta, sinó a la seva estructura narrativa, ja que el conte reflecteix una característica pròpia del pensament humà.

http://principia.io/principia-kids/

Preguntes que apareixen als contes tradicionals

Apenas ahora empiezo a descubrir las dificultades de expresar las ideas en el papel. En tanto consiste únicamente de descripciones es sencillo; pero cuando entran en juego los razonamientos, hacer conexiones apropiadas, claridad y una fluidez moderada, para mí es, como dije, una dificultad de la que no tenía ni idea. Charles Darwin