Salta al contingut principal

QUÈ VOL DIR PROGRESAR?

El principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995).


La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia. 




Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de mercat, urbanització ...) amb la idea de progrés personal. Van mostrar incertesa sobre el progrés i les seves metes. Si es defineix el concepte de progrés en funció de la seva finalitat, llavors Quina és la meta del progrés? En què s’ha de basar l'educació per a dir que progressa? La llibertat, la felicitat, el saber, el perfeccionament social i científic, la igualtat? És més, com harmonitzem tantes versions del concepte progrés en les aules? L’acceptació d'aquesta incertesa ens ha de portar a indagar sobre el sentit, la direcció i els límits de l'activitat humana.


Donar un concepte de progrés pot resultar una tasca simplista o fins i tot catastròfica. El que busco és qüestionar els principis bàsics i tradicionals de la idea de progrés. Quan un pare venia a l'aula a preguntar sobre el progrés del seu fill, ho feia des d'aquest criteri rector, relegant la dignitat humana a un pla inferior, convertint a la persona en un instrument de la tècnica. Progrés anava unit a una nota numèrica i temporal. La llei dels mercats ha legitimat el concepte de progrés basat en la producció i en el consum. Així s'ha creat un perfil típic d'un alumne consumidor, com a condició necessària per mantenir el status de progrés. Però aquesta idea de progrés no fa més que excloure aquells que, amb altres riqueses personals, es veuen desplaçats pel sistema. 
El concepte de progres ha de contribuir a la llibertat i al benestar de la humanitat. Una manera de fer que defensi la dignitat de totes les persones. Aquest haría de ser el nord del progres, com a idea i com a realitat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...