QUÈ VOL DIR PROGRESAR?

El principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995).

La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia. 

Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de mercat, urbanització ...) amb la idea de progrés personal. Van mostrar incertesa sobre el progrés i les seves metes. Si es defineix el concepte de progrés en funció de la seva finalitat, llavors Quina és la meta del progrés? En què s’ha de basar l'educació per a dir que progressa? La llibertat, la felicitat, el saber, el perfeccionament social i científic, la igualtat? És més, com harmonitzem tantes versions del concepte progrés en les aules? L’acceptació d'aquesta incertesa ens ha de portar a indagar sobre el sentit, la direcció i els límits de l'activitat humana.

Donar un concepte de progrés pot resultar una tasca simplista o fins i tot catastròfica. El que busco és qüestionar els principis bàsics i tradicionals de la idea de progrés. Quan un pare venia a l'aula a preguntar sobre el progrés del seu fill, ho feia des d'aquest criteri rector, relegant la dignitat humana a un pla inferior, convertint a la persona en un instrument de la tècnica. Progrés anava unit a una nota numèrica i temporal. La llei dels mercats ha legitimat el concepte de progrés basat en la producció i en el consum. Així s'ha creat un perfil típic d'un alumne consumidor, com a condició necessària per mantenir el status de progrés. Però aquesta idea de progrés no fa més que excloure aquells que, amb altres riqueses personals, es veuen desplaçats pel sistema. 

El concepte de progres ha de contribuir a la llibertat i al benestar de la humanitat. Una manera de fer que defensi la dignitat de totes les persones. Aquest haría de ser el nord del progres, com a idea i com a realitat.