Passa al contingut principal

QUÈ VOL DIR PROGRESAR?

El principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995).


La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia. 




Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de mercat, urbanització ...) amb la idea de progrés personal. Van mostrar incertesa sobre el progrés i les seves metes. Si es defineix el concepte de progrés en funció de la seva finalitat, llavors Quina és la meta del progrés? En què s’ha de basar l'educació per a dir que progressa? La llibertat, la felicitat, el saber, el perfeccionament social i científic, la igualtat? És més, com harmonitzem tantes versions del concepte progrés en les aules? L’acceptació d'aquesta incertesa ens ha de portar a indagar sobre el sentit, la direcció i els límits de l'activitat humana.


Donar un concepte de progrés pot resultar una tasca simplista o fins i tot catastròfica. El que busco és qüestionar els principis bàsics i tradicionals de la idea de progrés. Quan un pare venia a l'aula a preguntar sobre el progrés del seu fill, ho feia des d'aquest criteri rector, relegant la dignitat humana a un pla inferior, convertint a la persona en un instrument de la tècnica. Progrés anava unit a una nota numèrica i temporal. La llei dels mercats ha legitimat el concepte de progrés basat en la producció i en el consum. Així s'ha creat un perfil típic d'un alumne consumidor, com a condició necessària per mantenir el status de progrés. Però aquesta idea de progrés no fa més que excloure aquells que, amb altres riqueses personals, es veuen desplaçats pel sistema. 
El concepte de progres ha de contribuir a la llibertat i al benestar de la humanitat. Una manera de fer que defensi la dignitat de totes les persones. Aquest haría de ser el nord del progres, com a idea i com a realitat. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació