"La ambición de dominar por completo el desarrollo de un individuo (...) es siempre una ambición perversa y mortífera"
Una de les principals ambigüitats en aquesta revolució és fer-nos creure que el nen porta en si les finalitats de la seva pròpia educació, subordinant completament a la pràctica docent. Aquesta creença ens porta a desacreditar dos aspectes essencials: l'entorn estimulant o provocador i la inscripció de la persona en una cultura. Si ens movem únicament i exclusivament en les peticions i propostes de l'alumne, privat d'exigències, correm el risc de mantenir-lo en un estat de dependència. L'estarem reduint a la contemplació de les seves aptituds i ratificaríem les formes de desigualtat. Només així podem entendre per què apareixen tants projectes repetits i llunyans en el context: dinosaures, dofins ... Com diu Pestalozzi a "Mis investigaciones sobre el curso de la naturaleza": "No hem de subordinar tota l'activitat educativa als capricis d'un nen-rei"
D'altra banda, tampoc crec que s'hagi de posar en el centre de l'educació als sabers i els coneixements. La transmisón de coneixements, les diferents disciplines, van tenir una utilitat en el passat que avui dia es presenten separades de tot el que els donava sentit. Les preguntes que es van fer homes i dones en el passat per construir aquest coneixement no són les mateixes que es fan els nostres alumnes d'avui. En certa manera, centrar-se en les disciplines és centrar-se en un fragment fossilitzat, inscrites en unes necessitats del passat. Quan la meva filla em pregunta "De què estic feta?" el que m'està demanant és que l'ajudi a fer-se una idea pròpia de qui és ella i poder augmentar-la al seu context. Podria explicar-li anatomia (estàs feta d'ossos i músculs), biologia (vas ser creada per la unió del teu pare i de la teva mare) o qualsevol altra disciplina, però cap d'ella és el centre, ja que no cerca una mera acumulació de sabers. Cadascuna d'aquestes disciplines, o continguts si parlem curricularment, per separat no són més que "fragments de cadàver exhumats de panteons i d'osseres" (Shelley, 1818)
Frankenstein educador, Philippe Meirieu
Avui en dia, tot docent defensa que l'alumne ha d'estar en el centre del sistema educatiu. Aquesta idea es recolza en una normativa i s'argumenta per nombrosos pedagogs i científics. El concepte està molt instaurat a la societat. Al 1892, Claparède exhortava a la veritable revolució copernicana en pedagogia: "Les lliçons estan fetes per als alumnes, i no els alumnes per a les lliçons". Apareixia la necessitat de canviar una educació autoritària, de poder, per una altra que convertia l'alumne en l'actor principal del seu desenvolupament. Portem molt de temps intentant canviar el model d'escola, però en el fons no hem deixat de ballar entre la disciplina del convent i el futur de la disciplina de la fàbrica.
Una de les principals ambigüitats en aquesta revolució és fer-nos creure que el nen porta en si les finalitats de la seva pròpia educació, subordinant completament a la pràctica docent. Aquesta creença ens porta a desacreditar dos aspectes essencials: l'entorn estimulant o provocador i la inscripció de la persona en una cultura. Si ens movem únicament i exclusivament en les peticions i propostes de l'alumne, privat d'exigències, correm el risc de mantenir-lo en un estat de dependència. L'estarem reduint a la contemplació de les seves aptituds i ratificaríem les formes de desigualtat. Només així podem entendre per què apareixen tants projectes repetits i llunyans en el context: dinosaures, dofins ... Com diu Pestalozzi a "Mis investigaciones sobre el curso de la naturaleza": "No hem de subordinar tota l'activitat educativa als capricis d'un nen-rei"
D'altra banda, tampoc crec que s'hagi de posar en el centre de l'educació als sabers i els coneixements. La transmisón de coneixements, les diferents disciplines, van tenir una utilitat en el passat que avui dia es presenten separades de tot el que els donava sentit. Les preguntes que es van fer homes i dones en el passat per construir aquest coneixement no són les mateixes que es fan els nostres alumnes d'avui. En certa manera, centrar-se en les disciplines és centrar-se en un fragment fossilitzat, inscrites en unes necessitats del passat. Quan la meva filla em pregunta "De què estic feta?" el que m'està demanant és que l'ajudi a fer-se una idea pròpia de qui és ella i poder augmentar-la al seu context. Podria explicar-li anatomia (estàs feta d'ossos i músculs), biologia (vas ser creada per la unió del teu pare i de la teva mare) o qualsevol altra disciplina, però cap d'ella és el centre, ja que no cerca una mera acumulació de sabers. Cadascuna d'aquestes disciplines, o continguts si parlem curricularment, per separat no són més que "fragments de cadàver exhumats de panteons i d'osseres" (Shelley, 1818)
Llavors, què situem en el centre? Si posar l'alumne és ingenu i l'acumulació de continguts ens condueix a la "fabricació" d'un tipus d'individu manipulat, què hi ha al centre? Segons diversos autors, com Pestalozzi, Meirieu o Gallego, el centre de la revolució copernicana en pedagogia és la relació del subjecte amb el món. "La educación, en realidad, ha de centrarse en la relación entre el sujeto y el mundo humano que lo acoge. Su función es permitirle construirse a sí mismo como "sujeto en el mundo". (Pestalozzi)" La nostra tasca és acompanyar els alumnes en la seva comprensió del món, estar presents a la seva activitat de situar-se. Així doncs, hem de posar en marxa mecanismes perquè el subjecte entri al món i se sostingui en ell, s'apropiï dels interrogants, de la cultura on està immers, incorpori sabers i pugui generar respostes pròpies.
En resum, és veure a l'infant no com un objecte en construcción sinó com un subjecte que es construeix. I ho fa inscrit a una historia com a promesa de superació d'aquesta mateixa.
En resum, és veure a l'infant no com un objecte en construcción sinó com un subjecte que es construeix. I ho fa inscrit a una historia com a promesa de superació d'aquesta mateixa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.