Passa al contingut principal

Com aconseguir que les arquitectures sostinguin l'aprenentatge?

Un dels actuals referents a la construcció d'espais és el treball de Thornburg (2015) qui sosté que les escoles han de canviar per arribar a una població estudiantil diversa i involucrar-la. Per a això desenvolupa una sèrie de metàfores antropològiques que sostenen activitats diverses i poden donar lloc a una arquitectura per pensar l'espai escolar en una perspectiva contemporània. En definitiva, sosté, les experiències d'aprenentatge haurien d'estar només limitades per la imaginació.

Un espai ben dissenyat permet que els estudiants experimentin quatre importants modalitats d’aprenentatge - descrites per David Thornburg1 com les “metàfores primordials d’aprenentatge”:

- La foguera (aprendre d'un expert), des de fa milers d'anys el coneixement és transferit de generació en generació mitjançant històries. Les històries han estat explicades generalment per un ancià savi per als joves, moltes vegades l'espai era davant d'un foc, com el d'una foguera.

- El pou d’aigua (aprendre dels companys), El punt de reunió natural dels animals és la font d'aigua. És un espai informal, desordenat, en el qual la diversitat i el caos (a diferència de l'aula tradicional) emergeixen com a valors. 

- La cova (aprendre de la introspecció) La cova és l'espai per a la raó, típicament les biblioteques han estat les coves per als estudiosos per als que requereixen aïllar-se del soroll i de qualsevol distracció. L'aprofitament d'aquest tipus d'espais requereix disciplina i autocontrol.

- La vida (aprendre fent) a partir d’experiències reals i connectades amb l’entorn i la realitat quotidiana dels infants.

Aquest especialista creu que el veritable aprenentatge només passa quan els estudiants tenen l'oportunitat de circular de manera regular a través de totes o de la majoria d'aquestes quatre modalitats d'aprenentatge.
https://cdn.pixabay.com/photo/2015/03/11/21/50/shutters-669296_960_720.jpg

Algunes adaptacions simples poden estar referides a la identificació de:
• Espais tancats per a activitats reflexives.
• Espais petits i càlids que conviden a la conversa.
• Espais intermedis en passadissos amb taules mòbils i adaptables per al treball en grups de diferents mides.
• Espais amplis renovats a través del color per a les reunions més informals.
• Espais que connecten altres espais a través d'intervencions que simulen ponts o senders.
• Espais en els quals s'integren grades per convidar al debat a les àrees comunes de l'escola.

Les aules d'avui estan dissenyades fonamentalment per a la modalitat d'aprenentatge de la foguera (aprendre de l'expert). Les bones escoles han de tenir un equilibri als espais a fi de permetre la realització de les quatre modalitats i els seus estudiants es beneficiïn plenament de l’educació. Hem de dissenyar programes que proporcionin la rica barreja d'activitats d'aprenentatge recomanades per David Thornburg. És important tenir en compte que l'aprenentatge passa a tot arreu i no podem pretendre que tots els estudiants aprenguin al mateix lloc, moment, ni de la mateixa manera.

Les metàfores de Thornburg són un bon punt de partida per a comprendre la necessitat de la varietat en els entorns d'aprenentatge, però no necessàriament parlen de les activitats d'aprenentatge que pot donar suport a un edifici escolar ben dissenyat.

Bibliografia
Thornburg, D. (2013). From the Campfire to the Holodeck. Creating Engaging and Powerful 21st Century Learning Environments. New York: John Wiley & Sons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...