Com aconseguir que les arquitectures sostinguin l'aprenentatge?

Un dels actuals referents a la construcció d'espais és el treball de Thornburg (2015) qui sosté que les escoles han de canviar per arribar a una població estudiantil diversa i involucrar-la. Per a això desenvolupa una sèrie de metàfores antropològiques que sostenen activitats diverses i poden donar lloc a una arquitectura per pensar l'espai escolar en una perspectiva contemporània. En definitiva, sosté, les experiències d'aprenentatge haurien d'estar només limitades per la imaginació.

Un espai ben dissenyat permet que els estudiants experimentin quatre importants modalitats d’aprenentatge - descrites per David Thornburg1 com les “metàfores primordials d’aprenentatge”:

- La foguera (aprendre d'un expert), des de fa milers d'anys el coneixement és transferit de generació en generació mitjançant històries. Les històries han estat explicades generalment per un ancià savi per als joves, moltes vegades l'espai era davant d'un foc, com el d'una foguera.

- El pou d’aigua (aprendre dels companys), El punt de reunió natural dels animals és la font d'aigua. És un espai informal, desordenat, en el qual la diversitat i el caos (a diferència de l'aula tradicional) emergeixen com a valors. 

- La cova (aprendre de la introspecció) La cova és l'espai per a la raó, típicament les biblioteques han estat les coves per als estudiosos per als que requereixen aïllar-se del soroll i de qualsevol distracció. L'aprofitament d'aquest tipus d'espais requereix disciplina i autocontrol.

- La vida (aprendre fent) a partir d’experiències reals i connectades amb l’entorn i la realitat quotidiana dels infants.

Aquest especialista creu que el veritable aprenentatge només passa quan els estudiants tenen l'oportunitat de circular de manera regular a través de totes o de la majoria d'aquestes quatre modalitats d'aprenentatge.

https://cdn.pixabay.com/photo/2015/03/11/21/50/shutters-669296_960_720.jpg

Algunes adaptacions simples poden estar referides a la identificació de:
• Espais tancats per a activitats reflexives.
• Espais petits i càlids que conviden a la conversa.
• Espais intermedis en passadissos amb taules mòbils i adaptables per al treball en grups de diferents mides.
• Espais amplis renovats a través del color per a les reunions més informals.
• Espais que connecten altres espais a través d'intervencions que simulen ponts o senders.
• Espais en els quals s'integren grades per convidar al debat a les àrees comunes de l'escola.

Les aules d'avui estan dissenyades fonamentalment per a la modalitat d'aprenentatge de la foguera (aprendre de l'expert). Les bones escoles han de tenir un equilibri als espais a fi de permetre la realització de les quatre modalitats i els seus estudiants es beneficiïn plenament de l’educació. Hem de dissenyar programes que proporcionin la rica barreja d'activitats d'aprenentatge recomanades per David Thornburg. És important tenir en compte que l'aprenentatge passa a tot arreu i no podem pretendre que tots els estudiants aprenguin al mateix lloc, moment, ni de la mateixa manera.

Les metàfores de Thornburg són un bon punt de partida per a comprendre la necessitat de la varietat en els entorns d'aprenentatge, però no necessàriament parlen de les activitats d'aprenentatge que pot donar suport a un edifici escolar ben dissenyat.

Bibliografia

Thornburg, D. (2013). From the Campfire to the Holodeck. Creating Engaging and Powerful 21st Century Learning Environments. New York: John Wiley & Sons.