Salta al contingut principal

Com aconseguir que les arquitectures sostinguin l'aprenentatge?

Un dels actuals referents a la construcció d'espais és el treball de Thornburg (2015) qui sosté que les escoles han de canviar per arribar a una població estudiantil diversa i involucrar-la. Per a això desenvolupa una sèrie de metàfores antropològiques que sostenen activitats diverses i poden donar lloc a una arquitectura per pensar l'espai escolar en una perspectiva contemporània. En definitiva, sosté, les experiències d'aprenentatge haurien d'estar només limitades per la imaginació.

Un espai ben dissenyat permet que els estudiants experimentin quatre importants modalitats d’aprenentatge - descrites per David Thornburg1 com les “metàfores primordials d’aprenentatge”:

- La foguera (aprendre d'un expert), des de fa milers d'anys el coneixement és transferit de generació en generació mitjançant històries. Les històries han estat explicades generalment per un ancià savi per als joves, moltes vegades l'espai era davant d'un foc, com el d'una foguera.

- El pou d’aigua (aprendre dels companys), El punt de reunió natural dels animals és la font d'aigua. És un espai informal, desordenat, en el qual la diversitat i el caos (a diferència de l'aula tradicional) emergeixen com a valors. 

- La cova (aprendre de la introspecció) La cova és l'espai per a la raó, típicament les biblioteques han estat les coves per als estudiosos per als que requereixen aïllar-se del soroll i de qualsevol distracció. L'aprofitament d'aquest tipus d'espais requereix disciplina i autocontrol.

- La vida (aprendre fent) a partir d’experiències reals i connectades amb l’entorn i la realitat quotidiana dels infants.

Aquest especialista creu que el veritable aprenentatge només passa quan els estudiants tenen l'oportunitat de circular de manera regular a través de totes o de la majoria d'aquestes quatre modalitats d'aprenentatge.
https://cdn.pixabay.com/photo/2015/03/11/21/50/shutters-669296_960_720.jpg

Algunes adaptacions simples poden estar referides a la identificació de:
• Espais tancats per a activitats reflexives.
• Espais petits i càlids que conviden a la conversa.
• Espais intermedis en passadissos amb taules mòbils i adaptables per al treball en grups de diferents mides.
• Espais amplis renovats a través del color per a les reunions més informals.
• Espais que connecten altres espais a través d'intervencions que simulen ponts o senders.
• Espais en els quals s'integren grades per convidar al debat a les àrees comunes de l'escola.

Les aules d'avui estan dissenyades fonamentalment per a la modalitat d'aprenentatge de la foguera (aprendre de l'expert). Les bones escoles han de tenir un equilibri als espais a fi de permetre la realització de les quatre modalitats i els seus estudiants es beneficiïn plenament de l’educació. Hem de dissenyar programes que proporcionin la rica barreja d'activitats d'aprenentatge recomanades per David Thornburg. És important tenir en compte que l'aprenentatge passa a tot arreu i no podem pretendre que tots els estudiants aprenguin al mateix lloc, moment, ni de la mateixa manera.

Les metàfores de Thornburg són un bon punt de partida per a comprendre la necessitat de la varietat en els entorns d'aprenentatge, però no necessàriament parlen de les activitats d'aprenentatge que pot donar suport a un edifici escolar ben dissenyat.

Bibliografia
Thornburg, D. (2013). From the Campfire to the Holodeck. Creating Engaging and Powerful 21st Century Learning Environments. New York: John Wiley & Sons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...