Salta al contingut principal

Per què ambients? Per a què ambients?

Quina és la finalitat de la transformació?

Quina és la meta de la transformació dels espais educatius? Fer-los més accessibles per a determinat alumnat, millorar la convivència o promoure la creativitat són algunes de les finalitats que es persegueixen.

1. Atendre a les necessitats dels infants:

Els esforços per ajustar l'acció educativa a les necessitats i interessos de l'alumnat han estat una constant en la història de l'educació escolar. Aquests esforços es manifesten amb especial intensitat en els plantejaments i propostes pedagògiques que situen l'aprenent en el centre de l'acció educativa. Aquests canvis están provocant un canvi en l'ecologia de l'aprenentatge entesa com "el conjunt de contextos als quals s'accedeix, formats per configuracions d'activitats, recursos materials i relacions, presents en espais físics o virtuals que proporcionen oportunitats per aprendre" (Barron, 2004 , pàg. 6)

Resulta imprescindible que des de l'escola s'atengui als diversos espais educatius (de diferent nivell de generalitat) en els quals l'alumnat aprèn i es desenvolupa. Pretenem incorporar les experiències d'aprenentatge que l'alumnat té, per construir noves, per organitzar l'acció educativa atenent als interessos, motivacions, preocupacions i necessitats de l'alumnat. Per a això, és imprescindible reconèixer i confiar en la capacitat dels infants per prendre decisions relacionades amb els seus propis processos d'aprenentatge i amb els diferents espais en què participen. La finalitat última de la personalització és que l'aprenent doni un sentit personal al que aprèn. Per ajustar l'acció educativa a les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat cal reconèixer i respectar la veu i el protagonisme dels infants en la direcció i conducció del procés.

Des d'aquesta perspectiva, l'aprenentatge individualitzat o personalitzat aspira a promoure un ensenyament respectuosa amb la diversitat de ritmes i camins de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Les decisions sobre què s'ha d'aprendre, per què, quan i com les pren el professorat a partir del currículum establert, ajustant algunes característiques de les persones a les que inferim quines són les seves necessitats.

2. Donar autonomia als infants:

L'alumne no és només algú amb unes característiques que s'han de tenir en compte i amb unes necessitats d'aprenentatge que s'han de satisfer; és sobretot algú amb veu i amb capacitat reconeguda i acceptada per participar, a partir de les seves característiques, aspiracions i interessos, en la identificació dels seus objectius d'aprenentatge i en la definició i control del camí per assolir-los.

L'assumpció del control per part de l'alumne, la presa en consideració de la seva veu i el reconeixement de la seva capacitat de decisió en i sobre el propi procés d'aprenentatge marquen el punt d'inflexió als espais d’aprenentatge. El desenvolupament de l'autonomia personal és un objectiu prioritari en l'educació d'un nen. Un nen autònom és aquell que és capaç de realitzar per si mateix aquelles tasques i activitats pròpies dels nens de la seva edat i del seu entorn soci cultural. Per tant parlem de conquerir la independència, la individualitat i la confiança en si mateix. Per a això la contemplem des de diferents àmbits: físic, emocional, social, moral i intel·lectual.


Quin concepte d’aprenentatge tenim als espais?


a) Porositat entre els espais

El concepte d'"aprenentatge sense costures" -seamless learning- fa referència a la vivència de continuïtat en l'aprenentatge que experimentem les persones al marge dels llocs, situacions, temps i contextos institucionals en els quals aprenem (Sharples i altres, 2012). Té a veure amb el fet que l’aprenentatge es produeix i es produirà cada vegada més “a l’ample de la vida” La nova ecologia de l'aprenentatge constata que aquest es produeix, i es produirà cada vegada més, al llarg i a l'ample de la vida. S'afegeix l'aparició de nous i inèdits contextos d'activitat que ofereixen a les persones oportunitats, recursos i eines per aprendre. (Coll, 2013).

b) Trajectòries individuals

La posada en valor de les trajectòries individuals d'aprenentatge com a via d'accés al coneixement en la societat de la informació (Arnseth i Silseth, 2013; Barron, 2010). El focus d'interès es desplaça a les experiències d'aprenentatge que tenen lloc en els diferents contextos d'activitat pels quals transitem. En altres paraules, el focus es desplaça cap a les trajectòries individuals d'aprenentatge enteses com el conjunt d'experiències d'aprenentatge fruit dels contextos d'activitat als quals tenim accés i que ens ofereixen oportunitats, recursos i instruments per aprendre.


Concepte d’ambient:

El terme espai es refereix a l'espai físic, és a dir, als locals per a l'activitat, caracteritzats pels objectes, materials didàctics, mobiliari i decoració. Per contra, el terme ambient es refereix al conjunt d'espai físic i a les relacions que en ell s'estableixen (Els afectes, les relacions interindividuals entre els nens,
entre nens i adults, entre infants i la societat en el seu conjunt.) Així doncs podem dir que els ambients són diferents espais d’aprenentatge, de relació i de comunicació on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir,
relacionar-se, emocionar-se… i interactuar amb els altres.


Bibliografia

● Barron, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency in a technology-rich community. Journal of Educational Computing Research , 31, 1–37.
● Coll, C. (2013a). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En: J.L. Rodríguez Illera (Comp.), Aprendizaje y Educación en la Sociedad Digital (pp. 156-170). Barcelona: Universitat de Barcelona. En línia: http://www.psyed.edu.es/archivos/grintie/AprendizajeEducacionSociedadDigital.pdf
● Sharples, M., Mcandrew, P., Weller, M., Ferguson, R., Fitzgerald, E., Hirst, T., Mor, Y., Gaved, M. & Whitelock, D. (2012). Innovating Pedagogy. Exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers . Open University. Innovation Report 1. En línia: http://www.open.ac.uk/blogs/innovating/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...