Salta al contingut principal

Per què ambients? Per a què ambients?

Quina és la finalitat de la transformació?

Quina és la meta de la transformació dels espais educatius? Fer-los més accessibles per a determinat alumnat, millorar la convivència o promoure la creativitat són algunes de les finalitats que es persegueixen.

1. Atendre a les necessitats dels infants:

Els esforços per ajustar l'acció educativa a les necessitats i interessos de l'alumnat han estat una constant en la història de l'educació escolar. Aquests esforços es manifesten amb especial intensitat en els plantejaments i propostes pedagògiques que situen l'aprenent en el centre de l'acció educativa. Aquests canvis están provocant un canvi en l'ecologia de l'aprenentatge entesa com "el conjunt de contextos als quals s'accedeix, formats per configuracions d'activitats, recursos materials i relacions, presents en espais físics o virtuals que proporcionen oportunitats per aprendre" (Barron, 2004 , pàg. 6)

Resulta imprescindible que des de l'escola s'atengui als diversos espais educatius (de diferent nivell de generalitat) en els quals l'alumnat aprèn i es desenvolupa. Pretenem incorporar les experiències d'aprenentatge que l'alumnat té, per construir noves, per organitzar l'acció educativa atenent als interessos, motivacions, preocupacions i necessitats de l'alumnat. Per a això, és imprescindible reconèixer i confiar en la capacitat dels infants per prendre decisions relacionades amb els seus propis processos d'aprenentatge i amb els diferents espais en què participen. La finalitat última de la personalització és que l'aprenent doni un sentit personal al que aprèn. Per ajustar l'acció educativa a les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat cal reconèixer i respectar la veu i el protagonisme dels infants en la direcció i conducció del procés.

Des d'aquesta perspectiva, l'aprenentatge individualitzat o personalitzat aspira a promoure un ensenyament respectuosa amb la diversitat de ritmes i camins de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Les decisions sobre què s'ha d'aprendre, per què, quan i com les pren el professorat a partir del currículum establert, ajustant algunes característiques de les persones a les que inferim quines són les seves necessitats.

2. Donar autonomia als infants:

L'alumne no és només algú amb unes característiques que s'han de tenir en compte i amb unes necessitats d'aprenentatge que s'han de satisfer; és sobretot algú amb veu i amb capacitat reconeguda i acceptada per participar, a partir de les seves característiques, aspiracions i interessos, en la identificació dels seus objectius d'aprenentatge i en la definició i control del camí per assolir-los.

L'assumpció del control per part de l'alumne, la presa en consideració de la seva veu i el reconeixement de la seva capacitat de decisió en i sobre el propi procés d'aprenentatge marquen el punt d'inflexió als espais d’aprenentatge. El desenvolupament de l'autonomia personal és un objectiu prioritari en l'educació d'un nen. Un nen autònom és aquell que és capaç de realitzar per si mateix aquelles tasques i activitats pròpies dels nens de la seva edat i del seu entorn soci cultural. Per tant parlem de conquerir la independència, la individualitat i la confiança en si mateix. Per a això la contemplem des de diferents àmbits: físic, emocional, social, moral i intel·lectual.


Quin concepte d’aprenentatge tenim als espais?


a) Porositat entre els espais

El concepte d'"aprenentatge sense costures" -seamless learning- fa referència a la vivència de continuïtat en l'aprenentatge que experimentem les persones al marge dels llocs, situacions, temps i contextos institucionals en els quals aprenem (Sharples i altres, 2012). Té a veure amb el fet que l’aprenentatge es produeix i es produirà cada vegada més “a l’ample de la vida” La nova ecologia de l'aprenentatge constata que aquest es produeix, i es produirà cada vegada més, al llarg i a l'ample de la vida. S'afegeix l'aparició de nous i inèdits contextos d'activitat que ofereixen a les persones oportunitats, recursos i eines per aprendre. (Coll, 2013).

b) Trajectòries individuals

La posada en valor de les trajectòries individuals d'aprenentatge com a via d'accés al coneixement en la societat de la informació (Arnseth i Silseth, 2013; Barron, 2010). El focus d'interès es desplaça a les experiències d'aprenentatge que tenen lloc en els diferents contextos d'activitat pels quals transitem. En altres paraules, el focus es desplaça cap a les trajectòries individuals d'aprenentatge enteses com el conjunt d'experiències d'aprenentatge fruit dels contextos d'activitat als quals tenim accés i que ens ofereixen oportunitats, recursos i instruments per aprendre.


Concepte d’ambient:

El terme espai es refereix a l'espai físic, és a dir, als locals per a l'activitat, caracteritzats pels objectes, materials didàctics, mobiliari i decoració. Per contra, el terme ambient es refereix al conjunt d'espai físic i a les relacions que en ell s'estableixen (Els afectes, les relacions interindividuals entre els nens,
entre nens i adults, entre infants i la societat en el seu conjunt.) Així doncs podem dir que els ambients són diferents espais d’aprenentatge, de relació i de comunicació on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir,
relacionar-se, emocionar-se… i interactuar amb els altres.


Bibliografia

● Barron, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency in a technology-rich community. Journal of Educational Computing Research , 31, 1–37.
● Coll, C. (2013a). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En: J.L. Rodríguez Illera (Comp.), Aprendizaje y Educación en la Sociedad Digital (pp. 156-170). Barcelona: Universitat de Barcelona. En línia: http://www.psyed.edu.es/archivos/grintie/AprendizajeEducacionSociedadDigital.pdf
● Sharples, M., Mcandrew, P., Weller, M., Ferguson, R., Fitzgerald, E., Hirst, T., Mor, Y., Gaved, M. & Whitelock, D. (2012). Innovating Pedagogy. Exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers . Open University. Innovation Report 1. En línia: http://www.open.ac.uk/blogs/innovating/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...