Passa al contingut principal

Per què ambients? Per a què ambients?

Quina és la finalitat de la transformació?

Quina és la meta de la transformació dels espais educatius? Fer-los més accessibles per a determinat alumnat, millorar la convivència o promoure la creativitat són algunes de les finalitats que es persegueixen.

1. Atendre a les necessitats dels infants:

Els esforços per ajustar l'acció educativa a les necessitats i interessos de l'alumnat han estat una constant en la història de l'educació escolar. Aquests esforços es manifesten amb especial intensitat en els plantejaments i propostes pedagògiques que situen l'aprenent en el centre de l'acció educativa. Aquests canvis están provocant un canvi en l'ecologia de l'aprenentatge entesa com "el conjunt de contextos als quals s'accedeix, formats per configuracions d'activitats, recursos materials i relacions, presents en espais físics o virtuals que proporcionen oportunitats per aprendre" (Barron, 2004 , pàg. 6)

Resulta imprescindible que des de l'escola s'atengui als diversos espais educatius (de diferent nivell de generalitat) en els quals l'alumnat aprèn i es desenvolupa. Pretenem incorporar les experiències d'aprenentatge que l'alumnat té, per construir noves, per organitzar l'acció educativa atenent als interessos, motivacions, preocupacions i necessitats de l'alumnat. Per a això, és imprescindible reconèixer i confiar en la capacitat dels infants per prendre decisions relacionades amb els seus propis processos d'aprenentatge i amb els diferents espais en què participen. La finalitat última de la personalització és que l'aprenent doni un sentit personal al que aprèn. Per ajustar l'acció educativa a les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat cal reconèixer i respectar la veu i el protagonisme dels infants en la direcció i conducció del procés.

Des d'aquesta perspectiva, l'aprenentatge individualitzat o personalitzat aspira a promoure un ensenyament respectuosa amb la diversitat de ritmes i camins de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Les decisions sobre què s'ha d'aprendre, per què, quan i com les pren el professorat a partir del currículum establert, ajustant algunes característiques de les persones a les que inferim quines són les seves necessitats.

2. Donar autonomia als infants:

L'alumne no és només algú amb unes característiques que s'han de tenir en compte i amb unes necessitats d'aprenentatge que s'han de satisfer; és sobretot algú amb veu i amb capacitat reconeguda i acceptada per participar, a partir de les seves característiques, aspiracions i interessos, en la identificació dels seus objectius d'aprenentatge i en la definició i control del camí per assolir-los.

L'assumpció del control per part de l'alumne, la presa en consideració de la seva veu i el reconeixement de la seva capacitat de decisió en i sobre el propi procés d'aprenentatge marquen el punt d'inflexió als espais d’aprenentatge. El desenvolupament de l'autonomia personal és un objectiu prioritari en l'educació d'un nen. Un nen autònom és aquell que és capaç de realitzar per si mateix aquelles tasques i activitats pròpies dels nens de la seva edat i del seu entorn soci cultural. Per tant parlem de conquerir la independència, la individualitat i la confiança en si mateix. Per a això la contemplem des de diferents àmbits: físic, emocional, social, moral i intel·lectual.


Quin concepte d’aprenentatge tenim als espais?


a) Porositat entre els espais

El concepte d'"aprenentatge sense costures" -seamless learning- fa referència a la vivència de continuïtat en l'aprenentatge que experimentem les persones al marge dels llocs, situacions, temps i contextos institucionals en els quals aprenem (Sharples i altres, 2012). Té a veure amb el fet que l’aprenentatge es produeix i es produirà cada vegada més “a l’ample de la vida” La nova ecologia de l'aprenentatge constata que aquest es produeix, i es produirà cada vegada més, al llarg i a l'ample de la vida. S'afegeix l'aparició de nous i inèdits contextos d'activitat que ofereixen a les persones oportunitats, recursos i eines per aprendre. (Coll, 2013).

b) Trajectòries individuals

La posada en valor de les trajectòries individuals d'aprenentatge com a via d'accés al coneixement en la societat de la informació (Arnseth i Silseth, 2013; Barron, 2010). El focus d'interès es desplaça a les experiències d'aprenentatge que tenen lloc en els diferents contextos d'activitat pels quals transitem. En altres paraules, el focus es desplaça cap a les trajectòries individuals d'aprenentatge enteses com el conjunt d'experiències d'aprenentatge fruit dels contextos d'activitat als quals tenim accés i que ens ofereixen oportunitats, recursos i instruments per aprendre.


Concepte d’ambient:

El terme espai es refereix a l'espai físic, és a dir, als locals per a l'activitat, caracteritzats pels objectes, materials didàctics, mobiliari i decoració. Per contra, el terme ambient es refereix al conjunt d'espai físic i a les relacions que en ell s'estableixen (Els afectes, les relacions interindividuals entre els nens,
entre nens i adults, entre infants i la societat en el seu conjunt.) Així doncs podem dir que els ambients són diferents espais d’aprenentatge, de relació i de comunicació on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir,
relacionar-se, emocionar-se… i interactuar amb els altres.


Bibliografia

● Barron, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency in a technology-rich community. Journal of Educational Computing Research , 31, 1–37.
● Coll, C. (2013a). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En: J.L. Rodríguez Illera (Comp.), Aprendizaje y Educación en la Sociedad Digital (pp. 156-170). Barcelona: Universitat de Barcelona. En línia: http://www.psyed.edu.es/archivos/grintie/AprendizajeEducacionSociedadDigital.pdf
● Sharples, M., Mcandrew, P., Weller, M., Ferguson, R., Fitzgerald, E., Hirst, T., Mor, Y., Gaved, M. & Whitelock, D. (2012). Innovating Pedagogy. Exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers . Open University. Innovation Report 1. En línia: http://www.open.ac.uk/blogs/innovating/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...