Salta al contingut principal

Entrades

TEMPUS FUGIT

És freqüent que el discurs i les pràctiques educatives passin a reduir-se a la submissió, a la domesticació, a la docilitat, l'ensinistrament de destreses i habilitats on no hi ha la possibilitat de ser subjecte, d'esdevenir subjecte. Aquesta reducció va lligada al sentit que li donem al temps. Un temps que és segrestat, fragmentat i esqueixat. Fa unes setmanes, a una conversa amb en Jesús Soldevila ( @ soldevila_jesus ) va aparèixer la pregunta: A què dedicam el temps a les escoles? Encara a día d'avui habitem l'escola sense temps per viure, per equivocar-nos, per sentir, per dir, en què l'escolta és impossible. Per aquest motiu, cada vegada és més imperiós dur a terme una pràctica educativa entesa com a esdeveniment ètic. L'educació es mostra subjecta a l'increment de la mercantilització, a la fabricació de l'altre. D'alguna manera respon amb una estructura regida per la visió burocràtica amb la finalitat de mesurar les interaccions i inter...

MATEMÀTIQUES A INFANTIL

Una educació matemàtica d'alta qualitat, estimulant, i accessible per als infants de l'etapa infantil constitueix un fonament vital per al futur aprenentatge de les matemàtiques. Durant aquesta etapa, els infants observen i exploren diferents dimensions matemàtiques del seu món: Comparen quantitats, descobreixen patrons, es desplacen per l'espai, i afronten problemes reals i quotidians. En els últims anys, el NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) i altres han abordat els reptes educatius (un nivell de competència matemàtica molt per sota del que seria desitjable) amb nous estàndards i recursos per millorar l'educació matemàtica. Tot i que el coneixement d'una pràctica excel·lent està molt lluny encara de ser complet, es té una visió més àmplia sobre les matemàtiques que els nens són capaços d'adquirir i sobre les pràctiques que poden facilitar el seu aprenentatge. Per aconseguir una educació matemàtica de qualitat hauríem de: 1. Potenciar l...

Infografia canvis clau a les matemàtiques

Els estàndards per a la pràctica matemàtica descriuen varietats d'experiència que els haurien de buscar desenvolupar-se en els infants. Aquestes pràctiques descansen en "processos i competències". Segons  Aquestes pràctiques descansen en "processos i competències". Segons William Schmidt i Richard Houang (2002) els estàndards de contingut i els plans d'estudi són coherents si són: " articulats al llarg del temps com una seqüència de temes i actuacions lògiques que reflecteixen, si escau, la naturalesa seqüencial o jeràrquica del contingut disciplinari del qual es deriva la matèria.   És a dir, què i com s'ensenyen. Han de reflectir no només els temes que entren en una determinada disciplina acadèmica,   sinó també les idees clau que determinen com s'organitza i es genera el coneixement dins d'aquesta disciplina. "

LA PREDICCIÓN

"Decidí no fallar en mi resolución; e, invocando la ayuda de los cielos, continué con infatigable ahínco cruzando aquella desértica región hasta que, en la lejanía , apareció el océano, último límite en el horizonte."  Frankenstein , Mary Shelley   - Ya está. Ya hemos llegado. - Mirándose el vientre en el espejo del baño, abre la cajonera donde guarda las pastillas. Un torbellino de mujeres danza a sus espaldas, como las señoritas de la calle Avinyó. Suspira y mira bien la caja desgastada. Los anticonceptivos le han acompañado desde hace años. Estuvieron con Juan, con Mario e incluso con Mateo, siempre deseando el momento de desertar. Es con éste último con quien por fin desaparecen.  Mateo le espera en el salón. Aún no lo sabe, pero será el padre de la criatura, "el milagro que salvará su mundo de la ruina".  Ella tiene todas las necesidades básicas cubiertas. La alimentación, el lugar donde vivir, las relaciones sociales y las sexuales. Va al gimna...

LA REVOLUCIÓ COPERNICANA A PEDAGOGÍA

"La ambición de dominar por completo el desarrollo de un individuo (...) es siempre una ambición perversa y mortífera" Frankenstein educador, Philippe Meirieu Avui en dia, tot docent defensa que l'alumne ha d'estar en el centre del sistema educatiu. Aquesta idea es recolza en una normativa i s'argumenta per nombrosos pedagogs i científics. El concepte està molt instaurat a la societat. Al 1892, Claparède exhortava a la veritable revolució copernicana en pedagogia : "Les lliçons estan fetes per als alumnes, i no els alumnes per a les lliçons " . Apareixia la necessitat de canviar una educació autoritària , de poder, per una altra que convertia l'alumne en l'actor principal del seu desenvolupament. Portem molt de temps intentant canviar el model d'escola, però en el fons no hem deixat de ballar entre la disciplina del convent i el futur de la disciplina de la fàbrica. Un...