Passa al contingut principal

SOM INCLUSIUS?


"No se trata solamente de defender a la escuela pública sino de transformarla, a veces profundamente, para que no sea más un lugar de fracaso para los niños… El derecho a la educación no es simplemente el derecho a ir a la escuela, es el derecho a la apropiación efectiva de los conocimientos; de conocimientos con sentido y no de simples informaciones, de conocimientos que permiten explicar el mundo; es el derecho a la actividad intelectual, a la expresión, a la imaginación y al arte; al dominio de su cuerpo, a la comprensión de su entorno natural y social, es el derecho a los referentes que permiten construir sus relaciones con el mundo, con los otros, consigo mismos."
Bernard Charlot (2008) al Fòrum Mundial d'Educació



Tothom sap que aquesta persona existeix i, això no obstant, no en parla ningú. Tenim a les nostres aules molts infants que necessiten una mirada inclusiva real, més enllà de les paraules rituals. L’escola ha interioritzat la necessitat d'atendre a tots els nens al seu càrrec i ho manifesta oralment, però en la pràctica les intervencions segueixen sent febles i perd qualitat l'aprenentatge. Si l'escola reconeix la diversitat de la seva població, de les seves problemàtiques, de les seves identitats, ha de garantir que, en finalitzar el període d'obligatorietat de l'ensenyament formal, tots els alumnes puguin triar, en igualtat d'oportunitats i segons els seus interessos i aptituds, el seu projecte de vida. Per desgràcia, sovint aquest reconeixement  queda entre els discursos docents i l'atenció a l'aula que es gestiona. L'aula ha d'esdevenir un fòrum obert de debat i negociació de concepcions i representacions de la realitat.


En el fons, tothom és responsable d’aquesta situació de contradiccions. El que s’ha fet fins ara, fet està. No podem tornar enrere i esborrar el passat. Cal llavors que ens organitzem per donar la cara. Li devem aquesta mirada, perquè les faltes comeses fins ara no ens eximeixen dels nostres deures cap a la seva persona. Cal la mirada que no els vegi des de la seva discapacitat o les seves necessitats, sinó com a algú com tu i com jo: un ésser amb les seves debilitats i les seves fortaleses. Es comença per considerar la diversitat integrada no per nens mancats sinó per nens amb dret a rebre una educació de qualitat i reinstal·lar la possibilitat de desenvolupament educatiu.


Per a alguns, atendre la diversitat consisteix a modificar el currículum per adaptar-lo (aparent i acríticament) a les necessitats de l'alumnat: es redueix el nivell dels aprenentatges que s'han d'assolir durant l'educació obligatòria, es disminueix la intensitat de treball ... però amb una finalitat ocupacional. En definitiva, s'instaura un currículum amb escasses exigències, dirigit a reduir la possibilitat de conflicte (perquè els tenim "ocupats"), però amb uns èxits acadèmics que difícilment facilitaran als alumnes la superació de les situacions d'exclusió social en què a sovint es troben immersos.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que