Salta al contingut principal

SOM INCLUSIUS?


"No se trata solamente de defender a la escuela pública sino de transformarla, a veces profundamente, para que no sea más un lugar de fracaso para los niños… El derecho a la educación no es simplemente el derecho a ir a la escuela, es el derecho a la apropiación efectiva de los conocimientos; de conocimientos con sentido y no de simples informaciones, de conocimientos que permiten explicar el mundo; es el derecho a la actividad intelectual, a la expresión, a la imaginación y al arte; al dominio de su cuerpo, a la comprensión de su entorno natural y social, es el derecho a los referentes que permiten construir sus relaciones con el mundo, con los otros, consigo mismos."
Bernard Charlot (2008) al Fòrum Mundial d'Educació



Tothom sap que aquesta persona existeix i, això no obstant, no en parla ningú. Tenim a les nostres aules molts infants que necessiten una mirada inclusiva real, més enllà de les paraules rituals. L’escola ha interioritzat la necessitat d'atendre a tots els nens al seu càrrec i ho manifesta oralment, però en la pràctica les intervencions segueixen sent febles i perd qualitat l'aprenentatge. Si l'escola reconeix la diversitat de la seva població, de les seves problemàtiques, de les seves identitats, ha de garantir que, en finalitzar el període d'obligatorietat de l'ensenyament formal, tots els alumnes puguin triar, en igualtat d'oportunitats i segons els seus interessos i aptituds, el seu projecte de vida. Per desgràcia, sovint aquest reconeixement  queda entre els discursos docents i l'atenció a l'aula que es gestiona. L'aula ha d'esdevenir un fòrum obert de debat i negociació de concepcions i representacions de la realitat.


En el fons, tothom és responsable d’aquesta situació de contradiccions. El que s’ha fet fins ara, fet està. No podem tornar enrere i esborrar el passat. Cal llavors que ens organitzem per donar la cara. Li devem aquesta mirada, perquè les faltes comeses fins ara no ens eximeixen dels nostres deures cap a la seva persona. Cal la mirada que no els vegi des de la seva discapacitat o les seves necessitats, sinó com a algú com tu i com jo: un ésser amb les seves debilitats i les seves fortaleses. Es comença per considerar la diversitat integrada no per nens mancats sinó per nens amb dret a rebre una educació de qualitat i reinstal·lar la possibilitat de desenvolupament educatiu.


Per a alguns, atendre la diversitat consisteix a modificar el currículum per adaptar-lo (aparent i acríticament) a les necessitats de l'alumnat: es redueix el nivell dels aprenentatges que s'han d'assolir durant l'educació obligatòria, es disminueix la intensitat de treball ... però amb una finalitat ocupacional. En definitiva, s'instaura un currículum amb escasses exigències, dirigit a reduir la possibilitat de conflicte (perquè els tenim "ocupats"), però amb uns èxits acadèmics que difícilment facilitaran als alumnes la superació de les situacions d'exclusió social en què a sovint es troben immersos.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...