Salta al contingut principal

SOM INCLUSIUS?


"No se trata solamente de defender a la escuela pública sino de transformarla, a veces profundamente, para que no sea más un lugar de fracaso para los niños… El derecho a la educación no es simplemente el derecho a ir a la escuela, es el derecho a la apropiación efectiva de los conocimientos; de conocimientos con sentido y no de simples informaciones, de conocimientos que permiten explicar el mundo; es el derecho a la actividad intelectual, a la expresión, a la imaginación y al arte; al dominio de su cuerpo, a la comprensión de su entorno natural y social, es el derecho a los referentes que permiten construir sus relaciones con el mundo, con los otros, consigo mismos."
Bernard Charlot (2008) al Fòrum Mundial d'Educació



Tothom sap que aquesta persona existeix i, això no obstant, no en parla ningú. Tenim a les nostres aules molts infants que necessiten una mirada inclusiva real, més enllà de les paraules rituals. L’escola ha interioritzat la necessitat d'atendre a tots els nens al seu càrrec i ho manifesta oralment, però en la pràctica les intervencions segueixen sent febles i perd qualitat l'aprenentatge. Si l'escola reconeix la diversitat de la seva població, de les seves problemàtiques, de les seves identitats, ha de garantir que, en finalitzar el període d'obligatorietat de l'ensenyament formal, tots els alumnes puguin triar, en igualtat d'oportunitats i segons els seus interessos i aptituds, el seu projecte de vida. Per desgràcia, sovint aquest reconeixement  queda entre els discursos docents i l'atenció a l'aula que es gestiona. L'aula ha d'esdevenir un fòrum obert de debat i negociació de concepcions i representacions de la realitat.


En el fons, tothom és responsable d’aquesta situació de contradiccions. El que s’ha fet fins ara, fet està. No podem tornar enrere i esborrar el passat. Cal llavors que ens organitzem per donar la cara. Li devem aquesta mirada, perquè les faltes comeses fins ara no ens eximeixen dels nostres deures cap a la seva persona. Cal la mirada que no els vegi des de la seva discapacitat o les seves necessitats, sinó com a algú com tu i com jo: un ésser amb les seves debilitats i les seves fortaleses. Es comença per considerar la diversitat integrada no per nens mancats sinó per nens amb dret a rebre una educació de qualitat i reinstal·lar la possibilitat de desenvolupament educatiu.


Per a alguns, atendre la diversitat consisteix a modificar el currículum per adaptar-lo (aparent i acríticament) a les necessitats de l'alumnat: es redueix el nivell dels aprenentatges que s'han d'assolir durant l'educació obligatòria, es disminueix la intensitat de treball ... però amb una finalitat ocupacional. En definitiva, s'instaura un currículum amb escasses exigències, dirigit a reduir la possibilitat de conflicte (perquè els tenim "ocupats"), però amb uns èxits acadèmics que difícilment facilitaran als alumnes la superació de les situacions d'exclusió social en què a sovint es troben immersos.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...