SOM INCLUSIUS?

"No se trata solamente de defender a la escuela pública sino de transformarla, a veces profundamente, para que no sea más un lugar de fracaso para los niños… El derecho a la educación no es simplemente el derecho a ir a la escuela, es el derecho a la apropiación efectiva de los conocimientos; de conocimientos con sentido y no de simples informaciones, de conocimientos que permiten explicar el mundo; es el derecho a la actividad intelectual, a la expresión, a la imaginación y al arte; al dominio de su cuerpo, a la comprensión de su entorno natural y social, es el derecho a los referentes que permiten construir sus relaciones con el mundo, con los otros, consigo mismos."

Bernard Charlot (2008) al Fòrum Mundial d'Educació

Tothom sap que aquesta persona existeix i, això no obstant, no en parla ningú. Tenim a les nostres aules molts infants que necessiten una mirada inclusiva real, més enllà de les paraules rituals. L’escola ha interioritzat la necessitat d'atendre a tots els nens al seu càrrec i ho manifesta oralment, però en la pràctica les intervencions segueixen sent febles i perd qualitat l'aprenentatge. Si l'escola reconeix la diversitat de la seva població, de les seves problemàtiques, de les seves identitats, ha de garantir que, en finalitzar el període d'obligatorietat de l'ensenyament formal, tots els alumnes puguin triar, en igualtat d'oportunitats i segons els seus interessos i aptituds, el seu projecte de vida. Per desgràcia, sovint aquest reconeixement  queda entre els discursos docents i l'atenció a l'aula que es gestiona. L'aula ha d'esdevenir un fòrum obert de debat i negociació de concepcions i representacions de la realitat.

En el fons, tothom és responsable d’aquesta situació de contradiccions. El que s’ha fet fins ara, fet està. No podem tornar enrere i esborrar el passat. Cal llavors que ens organitzem per donar la cara. Li devem aquesta mirada, perquè les faltes comeses fins ara no ens eximeixen dels nostres deures cap a la seva persona. Cal la mirada que no els vegi des de la seva discapacitat o les seves necessitats, sinó com a algú com tu i com jo: un ésser amb les seves debilitats i les seves fortaleses. Es comença per considerar la diversitat integrada no per nens mancats sinó per nens amb dret a rebre una educació de qualitat i reinstal·lar la possibilitat de desenvolupament educatiu.

Per a alguns, atendre la diversitat consisteix a modificar el currículum per adaptar-lo (aparent i acríticament) a les necessitats de l'alumnat: es redueix el nivell dels aprenentatges que s'han d'assolir durant l'educació obligatòria, es disminueix la intensitat de treball ... però amb una finalitat ocupacional. En definitiva, s'instaura un currículum amb escasses exigències, dirigit a reduir la possibilitat de conflicte (perquè els tenim "ocupats"), però amb uns èxits acadèmics que difícilment facilitaran als alumnes la superació de les situacions d'exclusió social en què a sovint es troben immersos.