INTEGRACIÓ COM A SOCIALITZACIÓ

En el seu estudi sobre els processos de categorització social, Goffman (1975) mostra com la societat genera mecanismes que instauren i sancionen un determinat model de handicap, categoritzant els actors socials. Evidentment aquesta categorització incideix en els seus comportaments i expectatives. El procés de creixement humà es concep a través de la interacció social, de tal manera que la integració escolar i social dels nens sords no és una hipòtesi de treball sinó la materialització d'una presa de consciència d'aquests processos. N'hi ha que redueixen l'acció educativa sobre el nen sord prioritzant l'ensenyament d'una quantitat «mínima» de paraules per facilitar un determinat rendiment escolar. Però el veritablement important és el seu procés de creixement en interacció, de competència comunicativa i, en última instància, de la manera com un nen es construeix en tant persona malgrat els mecanismes de categorització social i malgrat la pressió dominant.

En la mesura en què un infant sord avança en les seves possibilitats de comunicació, es pot percebre com va elaborant esquemes d'interpretació i com aquests no són definitius sinó que precisen, es reconstrueixen a mesura que dialoga i es confronta amb altres persones. Fixant-me en la meva filla, a mesura que ha anat manejant la llengua amb més soltesa (qualsevol de les dues llengües) també ha anat precisant el seu coneixement de la realitat i la seva interpretació. I un dels punts essencials ha estat la socialització. Sense el suport de família i dels seus amics, ella no hauria avançat com ho ha fet. Perquè abans de la paraula ha estat necessari el lligam humà, el sentiment de pertinença a la comunitat.

És essencial obrir iniciatives que s'orientin fonamentalment a un canvi cultural que permeti eliminar l'estigma social, associat a la sordesa, amb la finalitat d'obrir espais per a la incorporació i participació social d'aquest grup de la població.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

Més informació

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss. Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

Més informació

Xesús Ballesteros

Cercar en aquest blog