Passa al contingut principal

MIRA QUÈ FAIG!

Fa unes setmanes n'Agnès ens va demanar que li compréssim uns patins en línia. La meva primera reacció va ser de rebuig: "es caurà", "no sap anar", "Es farà mal" ... Una sèrie de retrets que problematitzava la veu de la meva filla. Per sort vaig saber vèncer (amb ajuda de la meva dona) la tensió entre la seva voluntat i les meves pors, i li vam comprar els patins. He de dir que l'aprenentatge no ha estat tan caòtic com predeia i en uns pocs dies ha aconseguit mantenir-se en peu sense caure.


Durant aquest procés de caigudes i aixecaments, hi ha hagut molts moments de "Mira què faig!" Aquesta frase l'hem escoltat milions de vegades,  com a pares o mestres, i en diferents situacions. És d'aquest requeriment per part de la meva filla del què volia parlar. A vegades oblidem que per ells és vital i els és necessari que els prestem atenció. Al darrera del seu requeriment hi ha la necessitat d'un mirall on enmirallar-se per fer-se presents. Segons la Teoria del Mirall atribuïble al psicoanalista Jacques Lacan, la formació del jo de l'infant apareix durant el període que és capaç d'identificar la seva pròpia imatge en el mirall i reconèixer-se amb goig, és a dir, li agrada la imatge que el mirall projecta. 

"Mira què faig" duu implícita la seva necessitat de ser escoltat, de veure reflectida la propia imatge en nosaltres, a fi de reconèixer-se i de poder construir-se. Quan n'Agnès cridava "Mira, papà, m'aguanto dreta", jo tenia una gran responsabilitat a la mirada, a l'escolta que feia d'ella, a la paraula que li posava. Al damunt de la frase hi estava el seu éxit, però en la profunditat estava la construcción i el creixement de la seva personalitat. Perquè la meva presencia és un dels elements fonamentals per la seva autoestima. 

És cert que l'autoestima és la visió que cadascú tenim de nosaltres mateixos, l'avaluació personal que ens fem, els defectes i virtuts que ens monstrem… Però també ve marcada per la visió que ens tornen de nosaltres mateixos aquells que están al nostre costat. Reconèixer "allò que fa" li facilita la construcció de l'autoconcepte, la pròpia estima i el propi respecte. Tenim la obligació de retornar-li un elogi a les seves habilitats, a les seves preferències, a les seves qualitats ... En aquesta combinació de mirades sobre el que som i sobre el que volem ser, construeixen la seva persona.

És tan important la formació de l'autoestima com a necessitat humana, tan fonamental, que hauria d'estar sempre molt present, ja que condiciona les relacions entre les persones i els aprenentatges. "Mira què faig" suposa un saber-se explicar un mateix, suposa una interpretació sobre les vivències que necesita ser validada pels altres. Som responsables de la formació de la seva autoimatge. 

"Mira què faig". I jo et miro amb responsabilitat, donant-te seguretat, creant un vincle de pertinença. Et miro possibilitant la generació de sentiments, creant un ambient on puguis gaudir de la teva personalitat amb uns trets personals i singulars, com aquest anar en patins. Només així t'ajudaré a crear la convicció que ets única i irrepetible. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...