Salta al contingut principal

DON FEDERICO I LA SEVA MANADA


Don Federico mató a su mujer
la hizo picadillo y la echó a la sartén
Don Federico perdió su cartera
para casarse con una costurera (…)

L'escena pot resultar d'allò més innocent: unes nenes saltant a la corda o picant les mans mentre canten la tonada, sense fer cas a allò que veritablement diuen. Però si parem a analitzar-la i reflexionem, ens adonarem de la cruesa de la seva història. Aquesta cançó popular narra un acte de violència de gènere davant la indiferència brutal de cada un dels personatges que passen sobre l'escena. La cançó de Don Federico és un joc popular, d'un origen gens clar, però repartit per tota la geografia española. Fins i tot tenim una versió cantada per en Fofito. Tota una declaració d'intencions, reflex de cruesa i indiferència cap a un acte de violència de gènere.


El terrible d'aquest joc és la facilitat amb la qual s'estén. El boca orella funciona molt en la transmissió de la cultura popular. Si li afegim la part lúdica, tenim l'èxit assegurat. Maria Lluïsa Cunillera, coordinadora del grup de Treball de Coeducació "Rosa Sensat", ens alerta que aquestes produccions populars perpetuen la violència contra les dones de forma perversa pel fet de tractar-se com un joc. Coincideixo amb ella que aquesta mostra popular no pot considerar-se un tresor cultural. La tolerancia zero ha de transformar aquestes mostres i jocs. Hem de reflexionar al costat dels nostres alumnes sobre el contingut de la cançó i quina opinió tenim sobre la violència de gènere.



Una cosa semblant em passa amb el conte Barba Blava, d'un contingut misogin alt que actua en la consciència de manera imperceptible i que dóna com a resultat l'acceptació "natural" d'aquest ordre de coses. Barba Blava ens mostra la història recent de moltes dones, que es casen amb el seu "príncep blau", per descobrir després que, en realitat, després d'aquesta màscara, s'amagava el seu maltractador, el seu assassí. Potser hi ha qui pensi que "Don Federico" no és per a tant, que només és un joc infantil, però crec que aquestes històries contribueixen a la formació i educació psicològica i "sentimental" de les dones, determinant les arrels de la violència, que contra elles exerceix el sistema simbòlic patriarcal.

De la mateixa manera que els contes, les cançons són un producte cultural, un vehicle de transmissió d’ideologies i de creences. Aquests models de dona i d’home que transmetem a través de les cançons intenten perpetuar un sistema determinat de valors i de rols. No defenso l'amagar aquestes cançons, sinó treballar per analitzar-les, fer una reflexió, i cercar quins són els valors amb els que volem construir la nostra societat. Hem de generar debat per construir una societat més igualitària, més justa. La primera passa està en ser conscients. 

Normalment, a l’hora de triar el repertori de cançons a l’escola ens fixem en una sèrie d’aspectes, la majoria de caire musical: tessitura adequada als infants,dificultats rítmiques o melòdiques adequades per a l’edat, la llargària del text i el lèxic idonis, etc. Però cal fer un esforç i adonar-nos de la importància dels valors que també transmeten els contes i les cançons. Haurem de centrar la mirada a desxifrar i remarcar els missatges que els textos de les cançons que cantem a l’escola creen, recreen i transmeten. En resum, treure a la llum el missatge profund de la tradició oral respecte a la creació i recreació d’estereotips i rols de gènere.

Comentaris

  1. Nosaltres la cantàvem d'una altra manera:
    Don Federico perdió su cartera,
    para casarse con una costurera,
    la costurera perdió su dedal,
    para casarse con un general.

    ResponElimina
  2. Com molt bé dius, Anna, aquesta cançó s'ha transformat i ha variat molt d'un lloc a un altre. De la mateixa manera que a la teva despareix el crim, he trobat versions igual de dures com la que empro al bloc. Per damunt de le sversions ha d'estar la reflexió sobre quins valors estam transmetent i si són coherents amb la societat que volem construir per al futur.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...

LA PREDICCIÓN

"Decidí no fallar en mi resolución; e, invocando la ayuda de los cielos, continué con infatigable ahínco cruzando aquella desértica región hasta que, en la lejanía , apareció el océano, último límite en el horizonte."  Frankenstein , Mary Shelley   - Ya está. Ya hemos llegado. - Mirándose el vientre en el espejo del baño, abre la cajonera donde guarda las pastillas. Un torbellino de mujeres danza a sus espaldas, como las señoritas de la calle Avinyó. Suspira y mira bien la caja desgastada. Los anticonceptivos le han acompañado desde hace años. Estuvieron con Juan, con Mario e incluso con Mateo, siempre deseando el momento de desertar. Es con éste último con quien por fin desaparecen.  Mateo le espera en el salón. Aún no lo sabe, pero será el padre de la criatura, "el milagro que salvará su mundo de la ruina".  Ella tiene todas las necesidades básicas cubiertas. La alimentación, el lugar donde vivir, las relaciones sociales y las sexuales. Va al gimna...