ANUMERICS

"Lo importante es tener claro que las matemáticas son algo más que la computación, los cálculos. Las fórmulas o las ecuaciones son a las matemáticas lo que la mecanografía a la escritura. Nadie dice: “Eres bueno mecanografiando, deberías escribir una novela”. Esa es una visión miope de las matemáticas, por eso la gente cree que son aburridas. Es como estudiar la gramática, si te quedas ahí, no valorarás la literatura española."

John Allen Paulos a una entrevista a El País.

Les matemàtiques han estat tradicionalment el monstre de les assignatures a qualsevol nivell d'estudis. En la nostra societat escassegen els elements culturals que dotin de prestigi a aquesta matèria, al contrari del que passa amb les arts per exemple. Encara patim una mena d'estigma a les nostres aules. Podem afirmar que l'anumerisme és el nostre principal buit educatiu, presentant una pobresa dels coneixements més elementals de les matemàtiques. Són les matemàtiques difícils? Sí que ho són, com també és difícil córrer una marató o interpretar per a un violinista The Last Rose of Summer d'Heinrich Wilhelm Ernst. No obstant això, és lamentable la forma en què són ensenyades, en preferir la memorització al raonament.

La paraula anumerisme va ser encunyada pel matemàtic i divulgador nord-americà John Allen Paulos a "L'Home Anuméric". Una persona anumérica és aquella que des del punt de vista de les matemàtiques és analfabeta, independentment de la seva capacitat per desenvolupar-se en altres camps i del seu nivell de formació. L'anumerisme, o incapacitat de gestionar còmodament els conceptes fonamentals de nombre i atzar, turmenta a massa ciutadans que, d'altra banda, poden ser perfectament instruïts. El desconeixement de la més elemental matemàtica per desenvolupar-se en societat amb certa facilitat i enteniment no sol ser motiu de vergonya pròpia ni escàndol aliè. De fet, sovint es presumeix d'analfabetisme matemàtic, contràriament al que es fa amb altres defectes, que s'oculten. Aquest enorgullir-se de la pròpia ignorància matemàtica es deu, en part, al fet que les seves conseqüències no solen ser tan evidents com les d'altres incapacitats.

Quantes vegades hem llegit en un diari o hem sentit d'un periodista aquesta frase tan peculiar "La situació ara ha donat un gir de 360 graus ..." per referir-se al canvi dràstic d'un esdeveniment? No cal pensar molt per adonar-se que un gir de 360º és donar una volta per tornar al punt inicial. Moltes perles d'aquest tipus apareixen en els mitjans de comunicació de tot el món, la qual cosa es pot corroborar amb una simple cerca a Google de la frase dels 360 graus.

Aquests dies he estat llegint l'estudi de l'OCDE sobre els resultats de comepetència matemàtica a la població espanyola, i sento pena en veure les conclusions. Els espanyols en edats compreses entre 16-24 anys tenen major nivell de competències que el total de la població en totes les àrees, i especialment més que les persones en edats compreses entre 55-65 anys. Així i tot, els joves espanyols puntuen per sota de la mitjana dels joves d'altres països en comprensió lectora i matemàtica. Gairebé un de cada tres adults (30.6%) puntua en els nivells més baixos de matemàtiques, una proporció molt alta en comparació amb la mitjana de 19%. Al voltant d'un de cada quatre adults (27.5%) puntuen en els nivells inferiors de lectura, un gran contrast quan es compara amb la mitjana de 5%. Hi ha una relació positiva entre nivells de competències alts i una major participació en el mercat de treball i l'ocupació. Les persones amb més competències tenen millors oportunitats de participar en el mercat de treball i d'aconseguir feina, i menys oportunitats d'estar en atur que les persones amb menor domini competencial, de mitjana.

Més enllà del simpàtic vampir de Barrio Sésamo i la seva obsessió per comptar objectes, imatge d'aquest càlcul excessiu que vivim a les escoles i de la memorització rutinària, hi ha la necessitat de plantejar-se què podem fer per millorar el desenvolupament de la competència matemàtica. He trobat un vídeo que resulta bastant il·lustratiu i familiar. En ell es parla del que feien mal a Singapur ensenyant matemàtiques fa 40 anys.

A l'Home anumèric, Paulos diu: “usted tiene perfecto derecho a elegir entre conocer las matemáticas o no, pero debe ser consciente de que, en caso de no conocerlas, podrá ser manipulado más fácilmente”. Una conseqüència de l'anumerisme de la qual rarament es parla, és la seva connexió amb la creença en la pseudociència. Fa a les persones més susceptibles a la manipulació i a acceptar conclusions sense cap discussió. És a dir, entorpeix la reflexió com a base per a l'evolució del sistema. Defensar la importància de la formació matemàtica i científica per al desenvolupament de la democràcia no vol dir que per ser un bon ciutadà hagi de saber molta física. Simplement es tracta d'assumir que la racionalitat i l'antidogmatisme són a la base del projecte democràtic. En definitiva, l'anumerismo és un concepte del que cal parlar, perquè la seva eradicació ens portarà a ser persones més preparades i amb més capacitat crítica i de decisió.