“Me he subido sobre la mesa para recordarme a mí mismo que tenemos que modificar constantemente la perspectiva desde la que miramos el mundo. Porque el mundo es diferente visto desde aquí. ¿No me creen?. Pues levántense y vengan a comprobarlo.”
(Kleinbaum, "El club de los poetas muertos")
Segur que molts de vosaltres penseu que tinc tírria a algunes metodologies que conviuen avui en alguns dels nostres centres. Més enllà d'una manera de fer, el que em preocupa no és la praxi, no és la professió, sinó el desenvolupament dels infants. Aquest és l'objectiu principal. M'agrada donar canya a gurus i modes. Sóc un provocador nat. M'agrada jugar amb una dissertació bàsica filosòfica, l'oposició entre "comprendre" i "jutjar". Considero que no deixen d'impregnar el discurs quotidià dels educadors. Em podria reivindicar com un "insurgent" contra totes les modes, però no contra la institució escolar.
 |
Davant d'un Sistema Educatiu que es troba obligat a moure's, apareix la reflexió si realment l'educació que s'imparteix en els diversos àmbits responen a les demandes socioculturals de la nostra època, si sorgeix d'una reflexió del que realment es fa i el que realment es necessita. Es comprèn la situació o es jutja? En general, sabem que l'educació és una de les institucions bàsiques que formen als futurs ciutadans dins d'una societat. D'aquí la importància i el valor que li donem. No des de la idea Naif de l'educació com a transformadora i salvadora del món. Com diu el filòsof Walter Bryce Gallie "democràcia", "justícia" i "educació" són conceptes essencialment controversials, tenen un significat diferent per a cada persona, en funció dels seus valors socioculturals. I per això les societats han vingut establint reformes educatives de manera irreflexiva tractant d'aconseguir estàndards de qualitat per a tothom. Novament aquest comprendre versus jutjar.
Segons l'Informe Education Policy Outlook emès per l'OECD en 2015, durant els últims sets anys s'han realitzat un total de 450 reformes a tot el món, dels quals només el 10% dels països afirmen estar avaluant si realment funcionen. Està clar que necessitem canviar els paradigmes, a través de l'ús de metodologies d'ensenyament que generin un pensament crític i creativo.Como diu Freire és una presa de decisions per a contribuir que l'home sigui cada vegada més home i menys màquina. Meirieu (2008) “pasemos de ser un objeto en construcción a un sujeto que se construye” La meva pregunta torna a ser, ho aconseguim amb els models d'escola que estam construint?
Entre el professor i els estudiants hi ha una xarxa d'institucions que se suposa que han de funcionar com a mediacions facilitadores d'aquesta reunió per provocar entre alumnes i el coneixement. L'escola és una àrea habitada per regles, arbitratges, contractes implícits o més explícits, institucions que el mestre hereta a través de la cultura de l'escola i l'establiment, o estructurats per les normes institucionals en ella s'estableix . En la cultura i l'ecologia de la classe, es formen, elaboren, exercixen drets i deures: el dret a parlar, el deure de respondre. I aquests drets i deures són els que em preocupen.
Necessitem recuperar la pedagogía. Necessitem reflexionar per poder avançar. Necessitem comprendre per poder actuar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.