Passa al contingut principal

HABITAR L'ESPAI I EL TEMPS

Si el objeto fuera hacer que los discípulos pensaran, antes que hacer que acepten ciertas conclusiones, la educación se llevaría de modo completamente distinto: habría menos rapidez de instrucción y más discusión, más ocasiones en que los discípulos se encontraran animados a expresarse por sí mismos.
(B. Russell, 1916) 


L'espai i el temps són condicions i condicionants de la vida escolar. No podem ignorar-los. Gràcies a ells estructuram el que passa, el que vivim o el pot passar. Són aspectes de la vida amb els que ens relacionem i posen en relació el nostre sentit interior i el sentit exterior. Qualsevol experiència educativa té present l'espai i el temps, però hem de fugir de l'imaginari pedagògic sobre el que és una escola.


Espais i temps han de suposar una existència com a possibilitat, com a sentit, com esperit que busca afavorir i habitar. Si aconseguim fugir de l'esquema interioritzat del que ha de ser l'espai i el temps a l'escola, del que Tyack i Tobin anomenen "la gramàtica escolar", estarem propiciant la possibilitat de crear el propi espai i temps. Si volem trencar amb la separació que imposen les assignatures, els horaris o les diferents agrupacions, llavors hem de construir una nova gramática. 

Somio amb una escola creadora dels seus propis espais i temps, dels seus recorreguts existencials. Un espai habitable que implica tenir presents les maneres de relacionar-se amb els altres, amb les coses del món, amb la vida. Una escuala on viure i aprendre no són dos elements dissociats. Recordo molts moments en què em arribava un alumne amb un objecte important de la seva vida. A l'aula hi havia un temps, un lloc per tractar-lo, per escoltar-lo, per admirar el seu propi viure. I era aquest tros de la seva vida el que donava peu a experiències i oportunitats per aprendre.


Aconseguir una escola on viure passa per experimentar noves maneres d'organització, per canviar percepcions d'espais i de temps. Però han de passar per la vivència del què és que espacial i del què és temporal, acompanyant als infants en l'exploració d'aquestes dimensions. No hem de perdre de vista que un dels objectius és ajudar el nen a situar-se en l'espai i en el temps. Conformar la seva identitat passa per la relació que tenen amb el medi.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que