Passa al contingut principal

REFERENTS PER CONSTRUIR LA IDENTITAT

Aquesta semana vaig descubrir la sèrie Teachers. Es tracta d'una sèrie nord-americana de comèdia, basada en un web sèrie, sobre la quotidianitat de sis mestres de primària que no tenen les idees clares en absolut. Des de negar-se a llegir contes de fades, perquè "de vegades el Príncep Blau vol sortir amb altres persones" fins barallar-se per aconseguir lligar amb un pare atractiu, són algunes de les situacions que se'ns presenten. En un moment determinat, una de les mestres, amb una crisi sobre la seva finalitat i rol docent, es planta davant del mirall del bany i busca els seus referents educatius.


Aquesta escena, des de la seva ironia ens acosta o ens mostra un problema de més profunditat del que pugui semblar: La identitat de l'educador. Preguntar per la identitat de l'educador és plantejar el problema del sentit de la seva activitat, presenta una "articulació" del seu sentit.

Actualment, l'educació té molts fronts oberts. No obstant això, quan parlo amb companys apareix una preocupació comuna: l'adaptació als nous canvis socials. Una constant del discurs educatiu és aquesta adaptació o "reforma" instal·lada a l'horitzó educatiu, com a conseqüència de la crisi. En el punt de mira de les propostes de reforma es troba l'educador. Segons una visió superficial, diem que la societat necessita un model nou de professional ajustat a la nova societat. Però crec que es tracta d'una necessitat més profunda. Una reforma radical del sistema educatiu comporta la reconstrucció de la identitat de l'educador.

La identitat està composta pels referents de valor que constitueix l'activitat docent. Sense ells, l'acció educativa perd la raó de ser, es troba desorientada, perd l'eix, que delimita el seu espai i que marca el nord. El docent ha perdut el rumb, està desorientat, perquè ha oblidat els eixos essencials que donen sentit a la seva professió. La identitat de l'educador ha desaparegut del discurs pedagògic actual. Educar implica estar ja "compromès" amb un model d'home i amb un model de societat. I aquí els referents es fan necessaris. 

Per reconstruir la identitat docent necessitem del discurs dels grans pensadors de l'educació. Com s'han enfrontat els grans pedagogs al problema de l'educació? Han conegut i construït allò en què consisteix l'educació. Però no en tenim prou amb la història. Per si sola la història de l'educació no il·lumina, si no hi ha una altra condició: l'obertura a la realitat. El contacte directe amb la mateixa realitat educativa ens ajudarà a resoldre l'avenc que separa idea i realitat. 

La identitat docent ha de sorgir després d'un llarg recorregut d'anada i vinguda entre la mateixa vida i l'estudi dels grans pedagogs de la història de la humanitat.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que