Presentar
una experiència escolar acostuma a ser una reiteració d'espais comuns, filtrats
per la particularitat d'aquells que l'han realitzat. En línies generals ens
trobem amb descripcions de les activitats o amb un simple esquematisme d’allò
fet. És a dir, es centren en aquelles coses que s'han fet a l'aula a mode de
receptari: "Una cullerada d'escolta activa, tres jocs de taula i un espai
flexible. Ho barregem a una sessió...". Però aquesta manera de presentar
no ens permet conèixer ni allò que ha passat durant l’experiència ni el procés
de la presa de decisions que ha fet l'equip de mestres per prendre aquella direcció
en l'experiència i no pas una altra. En altres paraules, no deixa de ser una experiència
personal a l'aula marcada per les situacions viscudes. Per tant, si cerquem
construir a partir de les experiències, hem de fugir de transmetre recursos i
solucions plantejades per la pràctica i cercar els fonaments psicopedagògics
que guien la presa de decisions a l’escola.
Una
manera de complementar-ho és incloure els dubtes, la reflexió, les
interaccions... de manera que estiguem creant una xarxa d'una riquesa
explicativa que no redueixi l'experiència al mínim. Cal reflexionar sobre allò
que ha passat a l’aula, investigar. Aquestes reflexions són les que ens
ajudaran a obrir noves possibilitats a la innovació que s’estigui duent a terme
a l’escola.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.