Passa al contingut principal

QUÈ VOL DIR ACOMPANYAR?

"Hi ha un enigma vell com la vida de l'home a la terra. Més que enigma, és una incomprensió junt amb l'anhel per comprendre el que és incomprensible. I aquest enigma té dues cares com una moneda (...) anvers i revés, home i dona (...). Tan junts que són un mateix, però en canvi mai ha sabut l'un com és l'altre: ni en l' amor, ni en l'odi, ni en al desig, ni en l'esperança, ni en el record (...). Es troben condemnats a no veure's mai. Com que no podem conèixer-nos, ens hem de somiar." 

(1959, María de la O Lejárrega, a Ràdio Nacional Argentina "Cómo sueñan los hombres a las mujeres")

"Acompanyar és caminar al costat d’algú que es dirigeix vers un objectiu. Un procés que requereix la construcció amb l’altre d’una relació de proximitat on la persona acompanyada esdevingui la veritable protagonista.

Acompanyar comporta tres actituds bàsiques:
  1. Acollida. Acceptar l’altre sense idees preconcebudes, amb la seva experiència, tenint en compte les seves decisions, la seva paraula, els seus interessos, desitjos, temors, necessitats, sense prejudicis ni idees preconcebudes.
  2. Reconeixement. Apreciar l’altre i respectar-lo per ell mateix, creure en les seves potencialitats.
  3. Participació. Convidar l’altre a prendre part, que adquireixi un rol actiu en els processos d’aprenentatge, creixement i desenvolupament personal. "
Font LECXIT

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

POR ISIS

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraban. L
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEL JO AL NOSLTRES: Ser temps en el temps

Si hi ha alguna cosa que hem descobert amb el confinament és que disposem de tot el temps del món. Estem fets de temps que passa. A les nostres reflexions veiem el sorgiment d’una nova percepció temporal que estava erosionant la memòria. La velocitat amb la què passaven les coses ens obligava a viure una mena d’amnèsia. A les converses entre docents és recurrent el debat sobre la gestió que fem del nostre temps. Un tret comú era la falta de narrativitat a les nostres vides, amb un temps viscut com una successió de llambregades sense connexió entre sí. La concepció temporal que predomina és com una pàgina web d’scroll infinit (com si es tractés de Twitter o d’instagram). Un cicle interminable en constant acceleració. Sense records, sense relacions entre els fets no existeix la possibilitat de construir cap futur comú.  Però com deia, el confinament ens ha fet descobrir que disposem de tot el temps del món. Pensàvem que ens faltava temps quan, de fet, el temps és l'única cosa que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació