Salta al contingut principal

REFERENTS PER CONSTRUIR LA IDENTITAT

Aquesta semana vaig descubrir la sèrie Teachers. Es tracta d'una sèrie nord-americana de comèdia, basada en un web sèrie, sobre la quotidianitat de sis mestres de primària que no tenen les idees clares en absolut. Des de negar-se a llegir contes de fades, perquè "de vegades el Príncep Blau vol sortir amb altres persones" fins barallar-se per aconseguir lligar amb un pare atractiu, són algunes de les situacions que se'ns presenten. En un moment determinat, una de les mestres, amb una crisi sobre la seva finalitat i rol docent, es planta davant del mirall del bany i busca els seus referents educatius.


Aquesta escena, des de la seva ironia ens acosta o ens mostra un problema de més profunditat del que pugui semblar: La identitat de l'educador. Preguntar per la identitat de l'educador és plantejar el problema del sentit de la seva activitat, presenta una "articulació" del seu sentit.

Actualment, l'educació té molts fronts oberts. No obstant això, quan parlo amb companys apareix una preocupació comuna: l'adaptació als nous canvis socials. Una constant del discurs educatiu és aquesta adaptació o "reforma" instal·lada a l'horitzó educatiu, com a conseqüència de la crisi. En el punt de mira de les propostes de reforma es troba l'educador. Segons una visió superficial, diem que la societat necessita un model nou de professional ajustat a la nova societat. Però crec que es tracta d'una necessitat més profunda. Una reforma radical del sistema educatiu comporta la reconstrucció de la identitat de l'educador.

La identitat està composta pels referents de valor que constitueix l'activitat docent. Sense ells, l'acció educativa perd la raó de ser, es troba desorientada, perd l'eix, que delimita el seu espai i que marca el nord. El docent ha perdut el rumb, està desorientat, perquè ha oblidat els eixos essencials que donen sentit a la seva professió. La identitat de l'educador ha desaparegut del discurs pedagògic actual. Educar implica estar ja "compromès" amb un model d'home i amb un model de societat. I aquí els referents es fan necessaris. 

Per reconstruir la identitat docent necessitem del discurs dels grans pensadors de l'educació. Com s'han enfrontat els grans pedagogs al problema de l'educació? Han conegut i construït allò en què consisteix l'educació. Però no en tenim prou amb la història. Per si sola la història de l'educació no il·lumina, si no hi ha una altra condició: l'obertura a la realitat. El contacte directe amb la mateixa realitat educativa ens ajudarà a resoldre l'avenc que separa idea i realitat. 

La identitat docent ha de sorgir després d'un llarg recorregut d'anada i vinguda entre la mateixa vida i l'estudi dels grans pedagogs de la història de la humanitat.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...