Passa al contingut principal

REFERENTS PER CONSTRUIR LA IDENTITAT

Aquesta semana vaig descubrir la sèrie Teachers. Es tracta d'una sèrie nord-americana de comèdia, basada en un web sèrie, sobre la quotidianitat de sis mestres de primària que no tenen les idees clares en absolut. Des de negar-se a llegir contes de fades, perquè "de vegades el Príncep Blau vol sortir amb altres persones" fins barallar-se per aconseguir lligar amb un pare atractiu, són algunes de les situacions que se'ns presenten. En un moment determinat, una de les mestres, amb una crisi sobre la seva finalitat i rol docent, es planta davant del mirall del bany i busca els seus referents educatius.


Aquesta escena, des de la seva ironia ens acosta o ens mostra un problema de més profunditat del que pugui semblar: La identitat de l'educador. Preguntar per la identitat de l'educador és plantejar el problema del sentit de la seva activitat, presenta una "articulació" del seu sentit.

Actualment, l'educació té molts fronts oberts. No obstant això, quan parlo amb companys apareix una preocupació comuna: l'adaptació als nous canvis socials. Una constant del discurs educatiu és aquesta adaptació o "reforma" instal·lada a l'horitzó educatiu, com a conseqüència de la crisi. En el punt de mira de les propostes de reforma es troba l'educador. Segons una visió superficial, diem que la societat necessita un model nou de professional ajustat a la nova societat. Però crec que es tracta d'una necessitat més profunda. Una reforma radical del sistema educatiu comporta la reconstrucció de la identitat de l'educador.

La identitat està composta pels referents de valor que constitueix l'activitat docent. Sense ells, l'acció educativa perd la raó de ser, es troba desorientada, perd l'eix, que delimita el seu espai i que marca el nord. El docent ha perdut el rumb, està desorientat, perquè ha oblidat els eixos essencials que donen sentit a la seva professió. La identitat de l'educador ha desaparegut del discurs pedagògic actual. Educar implica estar ja "compromès" amb un model d'home i amb un model de societat. I aquí els referents es fan necessaris. 

 Per reconstruir la identitat docent necessitem del discurs dels grans pensadors de l'educació. Com s'han enfrontat els grans pedagogs al problema de l'educació? Han conegut i construït allò en què consisteix l'educació. Però no en tenim prou amb la història. Per si sola la història de l'educació no il·lumina, si no hi ha una altra condició: l'obertura a la realitat. El contacte directe amb la mateixa realitat educativa ens ajudarà a resoldre l'avenc que separa idea i realitat. 

 La identitat docent ha de sorgir després d'un llarg recorregut d'anada i vinguda entre la mateixa vida i l'estudi dels grans pedagogs de la història de la humanitat.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació