ENS RECONEIXEM

"El fet fonamental de l'existència humana no és ni l'individu com a tal, ni la col·lectivitat com a tal. Ambdues coses, considerades en sí mateixes, no passen de ser formidables abstraccions. L'individu és un fet de l'existència en la mesura que entra en les relacions vives amb altres individus; la col·lectivitat és un fet de l'existència en la mesura que s'edifica amb unitats de relació vives. el fet fonamental de l'existència humana és l'home amb l'home."

Buber, 1949: ¿Qué es el hombre?

Podem afirmar que no s'arriba a ser plenament humà sense el contacte amb els altres, més concretament, sense el reconeixement dels altres. Necessitem ser reconeguts com a persones i ser-ho en exercici de les pròpies qualitats i facultats. A la vegada, aquest reconeixement està relacionat amb l'acceptació de la singularitat i les necessitats de cada individu. Per fer-ho posible, l'individu ha de participar en les diferents formes de relació social. Ser reconegut resulta esencial per a la propia identitat i per construir la idea de comunitat. Així doncs, la meva filla esdevé plenament humana quan des de la familia se li dona un espai on ella pugui SER i a la vegada interactúa amb les nostres identitats. És el diàleg que establim qui construeix el reconeixement d'uns i d'altres.  Aquesta importancia del reconeixement fa òbvia la necessitat de treballar-ho a l'escola.

Els espais educatius no són únicament institucions que faciliten l'accés dels estudiants al coneixement. De ser així, crec que están mortes. Crec que han de ser espais on es vetlla per esdevenir veritables espais de reconeixement. Aquest reconeixement no ha de ser únicament de part dels adults que els acullen. Ha d'incloure i de manera incondicional el reconeixement entre companys. L'ajuda entre iguals afavorirà els vincles afectius que ens lliguen. Uns vincles que demanen ser reconeguts (re-coneguts) i reforçats. Tots compartim la necessitat de pertànyer a una manera particular d'entendre i concebre el món.

Una de les practiques que ens ajuda a bastir el reconeixement és l'ajuda entre iguals. Podem definir l'ajuda entre iguals com aquella pràctica que impulsa la creació de vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus però que, a la vegada, presenten una diferencia que els permet establir una intenció educativa d'una cap a l'altra. El punt més interessant és aquesta interacció per mitjà d'una relació d'ajuda, sempre que existeixin els rols d'ajudant i d'ajudat, és a dir, la funció educativa intencional.

Com diu en David Duran, la societat actual reclama que tots i cadascun de nosaltres aprenguem al llarg de les nostres vides. Però si volem construir una societat democràtica i sostenible del coneixement tots haurem d’aprendre, però també haurem d’ensenyar