Passa al contingut principal

ENS RECONEIXEM

"El fet fonamental de l'existència humana no és ni l'individu com a tal, ni la col·lectivitat com a tal. Ambdues coses, considerades en sí mateixes, no passen de ser formidables abstraccions. L'individu és un fet de l'existència en la mesura que entra en les relacions vives amb altres individus; la col·lectivitat és un fet de l'existència en la mesura que s'edifica amb unitats de relació vives. el fet fonamental de l'existència humana és l'home amb l'home."
Buber, 1949: ¿Qué es el hombre?

Podem afirmar que no s'arriba a ser plenament humà sense el contacte amb els altres, més concretament, sense el reconeixement dels altres. Necessitem ser reconeguts com a persones i ser-ho en exercici de les pròpies qualitats i facultats. A la vegada, aquest reconeixement està relacionat amb l'acceptació de la singularitat i les necessitats de cada individu. Per fer-ho posible, l'individu ha de participar en les diferents formes de relació social. Ser reconegut resulta esencial per a la propia identitat i per construir la idea de comunitat. Així doncs, la meva filla esdevé plenament humana quan des de la familia se li dona un espai on ella pugui SER i a la vegada interactúa amb les nostres identitats. És el diàleg que establim qui construeix el reconeixement d'uns i d'altres.  Aquesta importancia del reconeixement fa òbvia la necessitat de treballar-ho a l'escola.

Els espais educatius no són únicament institucions que faciliten l'accés dels estudiants al coneixement. De ser així, crec que están mortes. Crec que han de ser espais on es vetlla per esdevenir veritables espais de reconeixement. Aquest reconeixement no ha de ser únicament de part dels adults que els acullen. Ha d'incloure i de manera incondicional el reconeixement entre companys. L'ajuda entre iguals afavorirà els vincles afectius que ens lliguen. Uns vincles que demanen ser reconeguts (re-coneguts) i reforçats. Tots compartim la necessitat de pertànyer a una manera particular d'entendre i concebre el món.

Una de les practiques que ens ajuda a bastir el reconeixement és l'ajuda entre iguals. Podem definir l'ajuda entre iguals com aquella pràctica que impulsa la creació de vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus però que, a la vegada, presenten una diferencia que els permet establir una intenció educativa d'una cap a l'altra. El punt més interessant és aquesta interacció per mitjà d'una relació d'ajuda, sempre que existeixin els rols d'ajudant i d'ajudat, és a dir, la funció educativa intencional.

Com diu en David Duran, la societat actual reclama que tots i cadascun de nosaltres aprenguem al llarg de les nostres vides. Però si volem construir una societat democràtica i sostenible del coneixement tots haurem d’aprendre, però també haurem d’ensenyar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...