L'EXPERIÈNCIA COM A REFLEXIÓ

Presentar una experiència escolar acostuma a ser una reiteració d'espais comuns, filtrats per la particularitat d'aquells que l'han realitzat. En línies generals ens trobem amb descripcions de les activitats o amb un simple esquematisme d’allò fet. És a dir, es centren en aquelles coses que s'han fet a l'aula a mode de receptari: "Una cullerada d'escolta activa, tres jocs de taula i un espai flexible. Ho barregem a una sessió...". Però aquesta manera de presentar no ens permet conèixer ni allò que ha passat durant l’experiència ni el procés de la presa de decisions que ha fet l'equip de mestres per prendre aquella direcció en l'experiència i no pas una altra. En altres paraules, no deixa de ser una experiència personal a l'aula marcada per les situacions viscudes. Per tant, si cerquem construir a partir de les experiències, hem de fugir de transmetre recursos i solucions plantejades per la pràctica i cercar els fonaments psicopedagògics que guien la presa de decisions a l’escola.

Una manera de complementar-ho és incloure els dubtes, la reflexió, les interaccions... de manera que estiguem creant una xarxa d'una riquesa explicativa que no redueixi l'experiència al mínim. Cal reflexionar sobre allò que ha passat a l’aula, investigar. Aquestes reflexions són les que ens ajudaran a obrir noves possibilitats a la innovació que s’estigui duent a terme a l’escola.