Salta al contingut principal

L'EXPERIÈNCIA COM A REFLEXIÓ

Presentar una experiència escolar acostuma a ser una reiteració d'espais comuns, filtrats per la particularitat d'aquells que l'han realitzat. En línies generals ens trobem amb descripcions de les activitats o amb un simple esquematisme d’allò fet. És a dir, es centren en aquelles coses que s'han fet a l'aula a mode de receptari: "Una cullerada d'escolta activa, tres jocs de taula i un espai flexible. Ho barregem a una sessió...". Però aquesta manera de presentar no ens permet conèixer ni allò que ha passat durant l’experiència ni el procés de la presa de decisions que ha fet l'equip de mestres per prendre aquella direcció en l'experiència i no pas una altra. En altres paraules, no deixa de ser una experiència personal a l'aula marcada per les situacions viscudes. Per tant, si cerquem construir a partir de les experiències, hem de fugir de transmetre recursos i solucions plantejades per la pràctica i cercar els fonaments psicopedagògics que guien la presa de decisions a l’escola.

Una manera de complementar-ho és incloure els dubtes, la reflexió, les interaccions... de manera que estiguem creant una xarxa d'una riquesa explicativa que no redueixi l'experiència al mínim. Cal reflexionar sobre allò que ha passat a l’aula, investigar. Aquestes reflexions són les que ens ajudaran a obrir noves possibilitats a la innovació que s’estigui duent a terme a l’escola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

INFLACIÓ D'ATENCIONS

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

EL DISCURS DE L'ODI

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...